Pàgina:La tramontana (1899).djvu/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ESCENA VIII
Dits, RAFEL


Raf. Ara mateix arribo y m' han dit que don Joseph m' ha invitat. Ignés; ¿es cert que la Ernestina 's casa
Ign. Sí.
Raf. ¿Es possible?
Ign. ¿Qui 'n té la culpa?
Raf. ¡Un miserable, un canalla! ¡Malehit siga!
Llu. Sí, un miserable, un canalla. Mes no 'l malehexi.
Raf. ¡Ah! ¿Sou vos? He vingut aquí fermement resolt á véuros. ¿Sabéu d' hont vinch? (Baix á Lluis. Ignés segueix ab molta atenció tots los moviments ab la mirada.)
Llu. D' América.
Raf. Allí ha mort un home á qui vos conexiho molt.
Llu. ¡Deu lo perdoni!
Raf. Y á vos també. Jo soch lo fill d' aquell home y no puch dir lo méu nom. Lluis; ¿recordéu per qué la mare de la Ernestina no va casarse ab l' home á qui estimava?
Llu. Sí. (Tremolant.)
Raf. Molts varen plorar, y aquellas llágrimas que queyan damunt de la vostra conciencia, vos ofegan. (Axeca la veu de manera que Ignés sent 'l fi de la conversa )

Jo estimo á la Ernestina y no puch dirli que la estimo, y vos sabéu per qué no puch dirli. Lluis; la mare va ser desgraciada, ¡qué no ho siga la filla! Podeu reparar lo mal qu' héu fet.

Llu. Jo á ningú n' he fet de mal y tothom me 'n fa á ne mí. Los noys me cridan fástichs, las donas m' escridassan y 'ls gossos me lladran. ¡Tots contra mí! ¡Tothom!
Raf. ¿Al fons del vostre cor no hi ha quedat ni una engruna de gratitut pel que os va salvar la vida? A no ser per mí, hauriho mort.
Llu. ¡Mort! ¡¡Mort!!
Raf. ¡Lluis, en nom de Deu!
Llu. ¡Déxim! ¡No puch més! ¡No puch més!
(Se 'n va.)
Raf. No os dexó.
Ign. ¿Hónt va, don Rafel?
Raf. ¡A que 'm tornin la honra! A que no 'm robin la felicitat! (Se 'n va seguint á n' en Lluis.)