Aquesta pàgina ha estat revisada.
ESCENA VIII
Dits, RAFEL
Dits, RAFEL
Raf. | Ara mateix arribo y m' han dit que don Joseph m' ha invitat. Ignés; ¿es cert que la Ernestina 's casa |
Ign. | Sí. |
Raf. | ¿Es possible? |
Ign. | ¿Qui 'n té la culpa? |
Raf. | ¡Un miserable, un canalla! ¡Malehit siga! |
Llu. | Sí, un miserable, un canalla. Mes no 'l malehexi. |
Raf. | ¡Ah! ¿Sou vos? He vingut aquí fermement resolt á véuros. ¿Sabéu d' hont vinch? (Baix á Lluis. Ignés segueix ab molta atenció tots los moviments ab la mirada.) |
Llu. | D' América. |
Raf. | Allí ha mort un home á qui vos conexiho molt. |
Llu. | ¡Deu lo perdoni! |
Raf. | Y á vos també. Jo soch lo fill d' aquell home y no puch dir lo méu nom. Lluis; ¿recordéu per qué la mare de la Ernestina no va casarse ab l' home á qui estimava? |
Llu. | Sí. (Tremolant.) |
Raf. | Molts varen plorar, y aquellas llágrimas que queyan damunt de la vostra conciencia, vos ofegan. (Axeca la veu de manera que Ignés sent 'l fi de la conversa ) Jo estimo á la Ernestina y no puch dirli que la estimo, y vos sabéu per qué no puch dirli. Lluis; la mare va ser desgraciada, ¡qué no ho siga la filla! Podeu reparar lo mal qu' héu fet. |
Llu. | Jo á ningú n' he fet de mal y tothom me 'n fa á ne mí. Los noys me cridan fástichs, las donas m' escridassan y 'ls gossos me lladran. ¡Tots contra mí! ¡Tothom! |
Raf. | ¿Al fons del vostre cor no hi ha quedat ni una engruna de gratitut pel que os va salvar la vida? A no ser per mí, hauriho mort. |
Llu. | ¡Mort! ¡¡Mort!! |
Raf. | ¡Lluis, en nom de Deu! |
Llu. | ¡Déxim! ¡No puch més! ¡No puch més! |
(Se 'n va.)
Raf. | No os dexó. |
Ign. | ¿Hónt va, don Rafel? |
Raf. | ¡A que 'm tornin la honra! A que no 'm robin la felicitat! (Se 'n va seguint á n' en Lluis.) |