Pàgina:La tramontana (1899).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



ESCENA IX
IGNÉS, després RAMIÓ, MARIANA, DORU, ERNESTINA, CARITAT y JANET.


Ign. ¡Quínas brumas tant negres porta 'l vent de la desgracia damunt d' aquesta casa! Si no ve una tramontanada y no ho neteja, ¡pobres de nosaltres!
Ram. Ja hem pres lo xocolate.
Ign. ¡Bon profit!
Mar. ¡Mólt bó!
Ram. ¡Mólt fi!
Mar. Millor que 'l de casa. Y axó que nosaltres lo preném de pesseta, perque per la vida no estalviém res.
Ram. Si 'l trobessis de tres rals, me 'l farías péndrer de tres rals.
Mar. ¿Per qué no, si fos bó? Per la pesca del bou, casi cada nit menjém per sopar mitja tersa de xangüet.
Ram. Veyas qué 'ls hi esplicas. ¿De cuánt es lo xocolate que prenéu aquí? Lo menos de sis rals.
Dor. De á tres pessetas.
Ram. ¡De á tres pessetas! Per cada mitja presa que s' en pren á casa, aquí s' en prenen per valor de tres.
Mar. ¡Ay, Ramió! Quína diferencia entre aquesta casa y la nostra! Las betas y fils sols donan per xocolate de pesseta.
Ram. Y per xangüet.
Ern. (Per Caritat y Janet qu' entran en escena ab ella, molt mudats:) ¿Qué os semblan los nuvis?
Ign. (¡Pobra Ernestina!)
Dor. ¿Aquesta es la meva filla? ¡Qui t' ha enflocat!
Car. La senyoreta!
Jan. ¿Eh que está guapa?
Car. El beneyt no fa més que guaytarme.
Jan. ¡Si m' agradas tant y ets tan bonica ab aquest vestit!
Dor. ¿Y tú, ets tú?
Jan. Sí, en Janet vestit de las festas anyals. La senyoreta m' ha dit que 'm mudés bé per firmar los capitols; y si més hagués tingut, més m' hauria posat; pero no tinch rés més. Escolteu, sogre: ¿cóm m' arreglo jo per firmar los capitols no sabent d' escriurer?
Dor. Tampoch ne sé jo y 'm vaig casar.
Jan. Bé, pero ara exigexen axó dels capitols.