Pàgina:La tramontana (1899).djvu/33

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


For. Gracias.
Ram. Aquest casament no será pas com aquell que tú vares fer, Mariana. La meva dona, que es molt casamentera, se va empenyar en casar al mosso de una taberna del carrer del Pou de la Cadena, ab una criada que servía al carrer del Pou Dols, y á la setmana de ser casats, varen tenir que pujar los vehíns á despartirlos.
Mar. Mirat las joyas, Ramió.
Ram. ¡Quínas arrecadassas!
Mar. ¡Quína agulla de pit!
Ram. ¡Y 'l brassalet! ¡Mira quína pedra tant grossa!
Mar. ¡Y l'anell!
Ram. (á Fornellá.) ¿Tot déu ser bó, eh? ¿No hi ha pas res fals?
For. Tot es de lley.
Ram. ¡Deu costar molts de diners! ¿Ja ho ha vist en Joseph?
Mar. Anem á ensenyarli. Té, tú porta las joyas, y vostè. (à Ernestina y Hereu. S' en van tots menos Fornellá.)



ESCENA XIII
FORNELLA y després LLUIS.


For. ¡Que 'm tarda que s' hagin firmat los capítols y s' hagin casat, perque sempre tinch por! Al fi serém nosaltres els amos d' aquesta casa; y lo que no vaig poguer realisar jo, ho realisará 'l méu fill. En Rafel ha desaparegut del poble y 'n Lluis té una malaltia molt oportuna y que 'l clava al llit. En Lluis no 'm dona cap cuydado. Cuan jo pretenía á la mare de la Ernestina, va ser lo méu instrument per allunyar al méu rival, y ara ho tornará á ser si es necesari. Tot es cuestió d'un punyat d' or, y 'l donaré. Y si no... ¡Deu l' enguard de que s' oposés als meus plans! Hi entran l' amor propi, l' orgull: si, l' orgull. Vull ser més rich del que soch, més y sempre més, sense que res me detinga.
Llu. (¡Ell! Ara podré parlarli.) (L' hi posa la ma á la espatlla. Fornellá 's gira sorprés.) Fornellá. ¿Qué fas?
For. Te creya molt malalt. Pensava en tú. ¿Cuánt vols?
Llu. ¡Canalla! (Moviment de Fornellá.) Sabs que t' ho puch dir. Aquell or que 'm vares donar fa trenta anys, encara 'm crema l' ánima.