| Ern.
|
¡Sí, l' estimo! ¡L' estimo! Mes no puch dir al pare que no vuy casarme ab en Fornellá perque 'l meu amor es de un altre, que ni m' ha parlat de casarme ni sisquera m' ha dit que m' estimava.
|
| Ign.
|
Ernestina, es necesari allargar aquest casament. Tú no pots mentir als peus de Deu y enganyar al teu nuvi dihent que vols per marit á aquell á qui 'l teu cor retxassa. Ara hi ets á temps. Després pensarás ab en Rafel, y 'l téu pensament, un cop casada, será pecat mortal.
|
| Ern.
|
No es possible. Es tart.
|
| Ign.
|
Jo n' he vistas de llágrimas á aquesta casa que escaldavan el cor perque no podían surtir als ulls. Jo, aquí, soch l' avia vella; l' eura que queda agafada á la runas cuan las parets han caigut. Pero eura que sent, que ha recullit los amors de tres generacions, que viu de recorts. Filla meva; los meus jorns están contats y sols demano á Deu una cosa: que al morir te vegi ditxosa. No ho serás si 't casas ab en Fornellá; no ho serás, y per xó ploro.
|
| Ern.
|
Per Deu, Padrina! Vénen, anéusen; no os vegin plorar. (Se 'n va Ignés.)
|
ESCENA XI
ERNESTINA, FORNELLÁ, HERÉU.
| For.
|
Bon día, Ernestina, á qui ja puch dir filla meva, perque avuy tú y l' Heréu posaréu abaix dels capitols la vostra firma, y dintre de poch lo senyor rector benehirá lo vostre matrimoni.
|
| Her.
|
Pubilla, aquí 't porto las joyas. Son d lo millor que fan los argenters; mes, sentho, no arriban de lluny al que tú 't merexes.
|
| Ern.
|
Gracias, Heréu, y á vosté en primé lloch.
|
| Her.
|
Estás guapa sempre; més avuy, vestida ja per la ceremonia, no hi ha qui ab tú puga compararse.
|
ESCENA XII
Dits, RAMIÓ y MARIANA.
| Ram.
|
Els em vist y vením per repetir la enhorabona.
|
| Ram.
|
Millor parella no 's podía trobar.
|
