Pàgina:La tramontana (1899).djvu/35

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
baller ni ets cristiá venint aquí en tals moments. Vésten.
Raf. ¿Ets tú qui me 'n treus d' aquesta casa?
Ern. Jo, la Pubilla; perque si ho soch dels béns també ho soch de la honra dels meus avis. Vésten.
Raf. No m' ho tornis á dir per la memoria de la teva mare, perque 'm matas. No crech lo que sento. No puch, no vull creurho. Encara que fos veritat, tampoch ho creuría.
Ern. ¿Per qué?
Raf. ¡Per que t' estimo!
Ern. ¡Malehit sigas, lladre de la meva ditxa! Ara 't recordas de dirme que m' estimas, cuan soch la promesa d' un altre. ¡Estrany amor!
Raf. ¡Si, t' estimo! ¡T' estimo! Aquesta paraula omplia tot lo meu ser, m' ofegava 'l cor: els ulls la repetían sempre y no podían dirla 'ls llabis. Ja la he dita, y la repetiré devant de tot lo mon, sucsehexi 'l que vulga, perque tú sols te pots casar ab mi, perque sols jo t' estimo y sols á mi tú estimas. No ho neguis. ¡M' estimas! M' estimas!
Ern. Ho dius de la matexa manera que 'l miserable assessí fereix per la espatlla, cuan sabs que dintre de poch seré la muller d' un altre; y ho dius perque sabs que 'l meu cor es teu, y perque un cop casada, lluyti la fidelitat que deuré al marit, ab lo recort del téu amor. ¡Ets un malvat.
Raf. Ja ho sé que las apariencias me condemnan.
Ern. Quín amor es aquest que calla?
Raf. També calla el mar avans de la tempestat y 'l mar inmens. Ha arrivat l' hora de la tempestat. Tens rahó tú, que no pots sospitar cuán gran es la forsa de la infamia, al preguntarte: ¿quín amor es aquest que calla?, en lloch de dir á la aimada: Vida meva, ara 't repetirán los llábis lo que 'l cor me diu. Escolta Ernestina, y plányem y estimam.
Ern. ¡Desditxat! Be ho sabs que t' estimo! Mes tot está preparat y dintre de pochs instants vindrá 'l notari per firmar los capítols.
Raf. No, no 's firmaran. Es necessari buscar un pretest.
Ern. ¿Un pretest? ¡Bé 's coneix que no has nascut á la nostra terra! ¿Quína idea tens tú de la honra de las catalanas, cuan creus qu' en semblants cassos ab un pretest n' hi ha prou,