Aquesta pàgina ha estat revisada.
baller ni ets cristiá venint aquí en tals moments. Vésten. |
Raf. | ¿Ets tú qui me 'n treus d' aquesta casa? |
Ern. | Jo, la Pubilla; perque si ho soch dels béns també ho soch de la honra dels meus avis. Vésten. |
Raf. | No m' ho tornis á dir per la memoria de la teva mare, perque 'm matas. No crech lo que sento. No puch, no vull creurho. Encara que fos veritat, tampoch ho creuría. |
Ern. | ¿Per qué? |
Raf. | ¡Per que t' estimo! |
Ern. | ¡Malehit sigas, lladre de la meva ditxa! Ara 't recordas de dirme que m' estimas, cuan soch la promesa d' un altre. ¡Estrany amor! |
Raf. | ¡Si, t' estimo! ¡T' estimo! Aquesta paraula omplia tot lo meu ser, m' ofegava 'l cor: els ulls la repetían sempre y no podían dirla 'ls llabis. Ja la he dita, y la repetiré devant de tot lo mon, sucsehexi 'l que vulga, perque tú sols te pots casar ab mi, perque sols jo t' estimo y sols á mi tú estimas. No ho neguis. ¡M' estimas! M' estimas! |
Ern. | Ho dius de la matexa manera que 'l miserable assessí fereix per la espatlla, cuan sabs que dintre de poch seré la muller d' un altre; y ho dius perque sabs que 'l meu cor es teu, y perque un cop casada, lluyti la fidelitat que deuré al marit, ab lo recort del téu amor. ¡Ets un malvat. |
Raf. | Ja ho sé que las apariencias me condemnan. |
Ern. | Quín amor es aquest que calla? |
Raf. | També calla el mar avans de la tempestat y 'l mar inmens. Ha arrivat l' hora de la tempestat. Tens rahó tú, que no pots sospitar cuán gran es la forsa de la infamia, al preguntarte: ¿quín amor es aquest que calla?, en lloch de dir á la aimada: Vida meva, ara 't repetirán los llábis lo que 'l cor me diu. Escolta Ernestina, y plányem y estimam. |
Ern. | ¡Desditxat! Be ho sabs que t' estimo! Mes tot está preparat y dintre de pochs instants vindrá 'l notari per firmar los capítols. |
Raf. | No, no 's firmaran. Es necessari buscar un pretest. |
Ern. | ¿Un pretest? ¡Bé 's coneix que no has nascut á la nostra terra! ¿Quína idea tens tú de la honra de las catalanas, cuan creus qu' en semblants cassos ab un pretest n' hi ha prou, |