|
|
¡y eras promesa á un altre! Deu me va posar al pas de 'n Lluis per salvarli la vida cuan la Tramontana lo va empenyer á la timba. Al recobrar aquí 'l conexement, va pronunciar, ab gran sorpresa meva, 'l méu verdader nom. Aquell esglay va ser per mi un raig de llum, perqu' ell creya veure al méu pare, á quí había acusat falsament. He preguntat; he sortit del poble per desenterrar la causa seguida per aquell assessinat, y he vist que per res hi figura 'l nom del méu pare. Més aquí tothom diu que 'l assessí va ser ell. ¡Aquesta calumnia avuy tinch la seguretat de que 's pot desvanexer!
|
| Ern.
|
¿Cóm, Rafel? Perque si demostraves que 'l téu pare fou ignoscent... ¡Deu méu! ¿Qué sento al cor? Es que vol axamplarse y encara l'oprimeix lo cercol de ferro de la angunia. Parla, Rafel: ¿deyas que pots probar que 'l nom de Rocalva es honrat..?
|
ESCENA XV
Dits, FORNELLÁ.
| For.
|
¿Qui ho diu que es honrat?
|
| Raf.
|
Jo, lo séu fill, y ho dich ab lo cap ben alt. Fornellá; vosté sab qui soch perque va sentir á ne 'n Lluis que digué 'l méu nom.
|
| For.
|
Sí, ho sé, y si he callat parlaré ara, á menos que no surti tot seguit d' aquesta casa y del poble, per no tornarhi més, perque 'ls deshonra.
|
| Raf.
|
¡Ment qui ho diu! Siga 'l que Deu vulga! Hi soch y 'm quedo.
|
| For.
|
Jo faré qu 'l treguin d' aquesta casa, miserable fill de un criminal.
|
| Ern.
|
¡Rafel! Per Deu! (Posantse en mitj.)
|
ESCENA XIV
Dits, IGNÉS, LLUIS, després tots.
| Jos.
|
¿Qué son aquets crits?
|
| For.
|
Son los d' esglay que dona la gent honrada al mirarse confosa ab lo miserable fill d' un assessí. ¡Aquet jove 's diu Rocalva!
|
| Raf.
|
¡Aquet es lo méu nom, y ningú devant méu
|
