Pàgina:La tramontana (1899).djvu/40

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



Acte tercer



La matexa decoració del acte anterior.



ESCENA PRIMERA
CARITAT y JANET


Jan. ¿Qué sabs?
Car. ¡Mare de Deu! ¿Qué vols que sápiga, home; ¿qué vols que sápiga, home?
Jan. Perque no ho sé t' ho pregunto, dona; perque no ho sé t' ho pregunto, dona.
Car. ¿A quí preguntaré?.. A mí senyor, que treu foch pels caxals? ¿A la senyoreta, que no fa més que plorar? Y jo no sé fer altre cosa perque á n' ella la veig trista?
Jan. ¡Si qu' estém ben arreglats! Ja 'n treurém forsa de plorar! ¿Per qué no 's casa ella? Perque no varen poguer firmar los capítols. Nosaltres no n' hem de fer de capítols, perque tant tú com jo no portem al matrimoni res més que 'l nostre amor, y com aquest no té cap necessitat del notari, ¿per qué no 'ns hem de casar?
Car. ¿Y 't casarias en mitj de tanta tristesa? Jo, encara que fos ditjosa, no ho seria plorant la senyoreta.
Jan. Y si á la senyoreta li dona per no consolarse, ¿no 'ns podrém casar may?
Car. ¡Calla, poca solta, perque si 't sento molt temps parlar d' aquesta manera, acabaré per no estimarte!
Jan. ¡Deu te 'n guard!
Car. ¿Per qué?
Jan. Perque vull que m' estimis sempre, com jo.