Pàgina:La tramontana (1899).djvu/41

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Despres que 't moris encara continuaré estimante.
Car. ¡Oh, després que 'm mori! Quí sab si 't morirás tú avans!
Jan. ¡T' estimo tant, que no ho faré per estalviarte lo disgust que tindrias!



ESCENA II
Dits, DORU, despres RAMIÓ y MARIANA


Dor. ¿Qué feu?
Jan Res: estem tristros.
Dor. Axó no cal dirho, perque tothom ho está á aquesta casa. Fins jo, que habia fet lo propósit de no entristirme may. ¿Hont es la Padrina?
Car. Ha anat á missa á pregar á Deu.
Dor. Ben fet, que molta necessitat en tenim tots de pregar á Deu.
Ram. ¿Ja estéu llevats?
Car. Si, senyor.
Mar. ¡Molt matinejéu!
Jan. Si, senyora.
Mar. ¿Ja es llevat en Joseph?
Dor. Si, senyor.
Ram. ¿Crech que ha sortit?
Car. Si, senyora.
Ram. ¿Sabéu ahont ha anat?
Jan. No, senyor.
Mar. ¿Sabs si tardará á venir?
Dor. No, senyora.
Ram. Escoltéu, escoltéu: jo no entench res del que passa.
Dor. Tampoch jo.
Ram. Desitjava que vos m' ho espliquesséu, perque jo no m' ho esplico.
Dor. Tampoch jo.
Mar. ¿Vols qu' ell no ho sápiga tot?
Dor. No sé res.
Ram. ¿La Pubilla deu estimar á don Rafel?
Dor. No sé res, res, res.
Car. Si que l' estima.
Dor. ¡Tú! ¿Qui 't fa parlar cuan ningú t' hi demana?
Car. Pregunta si s' estimavan, y com s' estiman...
Dor. Ves dintre. (Se 'n va Caritat.)
Ram. No la renyéu.
Jan. ¡Pero, sogre, si ja tothom ho sab que s' estiman!