Pàgina:La tramontana (1899).djvu/47

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Dor. Sí, prentho á broma; pero comensa á amanir la roba per anárnosen.
Car. ¿Ho dihéu de veritat?
Dor. Miram la cara. ¿Vos sembla si tinch ganas de riurer?
Car. ¿Y cóm ho faré sense veurer á la senyoreta y á la Padrina? ¡Ay pobres de nosaltres!
(S' assenta plorant fort.)
Dor. Noya, no alborotis ab los teus plors, que prou música tinch dins y no necessito la teva serenata.
Jan. Jo també me 'n aniré. (Plorant.)
Dor. ¡Un altre músich! Sols tú hi faltávas. ¡Calla noya! (A Janet.) ¡Calla Janet! (A Caritat.)Ja ni sé 'l que 'm faig ni 'l que 'm dich, y... y... ¡Deu méu! Anármen de aquesta casa!
Car. ¡Ay, pobra de mi! (Plorant.)
Jan. ¡Y de mí! ( Id. )
Dor. ¡Oh! y també de mi! ( Id. )



ESCENA VII
Dits, ERNESTINA, IGNÉS ab caputxa, que 's treu al entrar


Ign. ¿Qué teníu?
Ern. ¿Qué es axó, Menuda?
Car. Ay, senyoreta, que don Joseph nos treu de casa.
Ign. ¿Véus?
Ern.
Car. Senyoreta, jo no vull anármen. Vosté no voldrá que 'ns en aném.
Dor. A fí de comptes vosté es la mestressa, perqu' es la Pubilla, y 'ls bens d' aquesta casa provenen de la séva mare.
Ern. No tornis á parlar axis al devant méu. Aquí no hi ha més amo que 'l pare, y cuan ell mana, jo callo.
Dor. Pubilla, perdonim si la he ofesa.
Ern. Anéu.
Dor. ¿Cóm ho faré jo fora d' aquesta casa?
(Se 'n va plorant seguintlo Janet.)
Car. Senyoreta... (Li agafa la má plorant.)
Ern. Vés, Menuda, vés.
(Abrassantla. Se 'n va Caritat.)