Pàgina:La tramontana (1899).djvu/46

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
la dels morts. Vosté vol que 'l servexin, y jo vull servirlo á vosté y á la memoria dels difunts.
Jos. En las tevas paraulas hi ha un pensament que m' ofen. Ets un desvergonyit.
Dor. ¡Nostramo!.. (Conteníntse.) No olvidi que m' ha despatxat, y encara que estigués al seu servey, deuria tenir present que nosaltres morim per l' amo, mes no 'ns dexém insultar.
Jos. No vull seguir la conversa.
Dor. Li estimo que no la seguexi.
Jos. Ja t' he dit lo que debia.
Dor. (Axó ja no es pluja. Es calamarsada.)
Jos. Surt d' aquesta casa.
Dor. (¡Ara ha caigut lo llamp y m' ha agafat de plé á plé!) (Se 'n va D. Joseph.)



ESCENA VI
DORU, desprès CARITAT y JANET.


Dor. ¡Que me 'n vagi de aquesta casa! Es com dirme: viu sense cor, perque 'l meu aqui hi te las arrels y al passar la porta l' hi dexaré. Jo que m' habia fet lo propósit de morirme sense posarme trist, crech que no podré sostenirlo, perque al anármen prou me posaré á plorar com una criatura. Voldria ser alló que 'n diuhen... soniam... No... sonámbul, perque á las nits me llevaria dormit y me 'n vindria aquí. Si la Mare de Deu de Recasens no 'ns ajuda, no sé pas lo que será de nosaltres.
Car. Pare; 'n Janet m' ha dit que parlarvho ab lo senyor.
Dor. Ja 'ts pots pensar de qué parlavam.
Jan. Ho he endevinat. Li he dit: de segur que párlan del nostre casament.
Dor. ¡Endevinat! Ets molt fí, y no se 't pot amagar res.
Jan. ¿Véus, Caritat, cóm resulta cert?
Dor. ¡Y tant, home, y tant cert!
Car. ¿Qué ha dit lo senyor?
Jan. ¿Cuán nos casem?
Dor. Tot seguit.
Jan. ¡Tot seguit!
Dor. Cuan haurém trobat amo.
Car. ¿Qué no es prou bó 'l que tením?
Dor. Sí; pero m' ha despatxat.
Car. ¿Bromejéu?