Pàgina:La tramontana (1899).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ram. ¿Aném á donar una volta pel poble?
Dor. (¡A cedassejar!)
Mar. Aném. (Ramió y Mariana se 'n van.)



ESCENA V
DORU y D. JOSEPH

Jos. (Molt agitat, s' axeca, se passeja. Doru lo guayta.)
Dor. (Ja 'm sembla que puch obrir lo paraigua de la paciencia, perque plourá de debó)
Jos. ¿Qué has pensat?
Dor. ¿Jo? Res. (Ja s' ennuvola.)
Jos. ¿Res? Pot ser has cregut que pots continuar a aquesta casa després del afront que 'm vares fer passar ahir?
Dor. (¡Quínas gotas tant grossas comensen á caurer!)
Jos. ¿Callas?
Dor. ¿Qué vol que li diga, mi senyor?
Jos. ¿Reconexes que la teva acció va ser molt dolenta?
Dor. Dolenta, no. Vaig fer lo que debia.
Jos. ¿Y si hi tornessím á ser?
Dor. Tornaria á fer lo mateix, perque jo may faltaré á lo que dech á aquesta casa.
Jos. ¿No faltas desobehint al amo?
Dor. Mi senyor; cuan passo devant del cementiri hont son enterrats los vells, me trech la barretina y dich un Pare Nostre per las sevas animetas. Si l' hagués obehit, mi senyor, hauria tingut por de que al passar m' aguessin cridat desde la fossa: ¿Qué has fet?
Jos. ¿T' has tornat boig?
Dor. Crech que no. Deu me conservi l' enteniment.
Jos. No puch tenirte més temps á casa.
Dor. Ho comprench.
Jos. ¿Comprens que te 'n tregui, y no comprens que hagis fet mal?
Dor. Son dos cosas molt distintas. Vosté, nostramo, ho enten d' una manera y jo d' una altra. Vosté creu fer bé, jo també; mes com vosté es qui mana, guanya, y jo sortiré d' aquesta casa.
Jos. De casa meva.
Dor. Veliaquí perque no 'ns enteném. Aquesta casa per vosté es la seva, la dels vius; y per mí es la dels vius, y més encara que la dels vius,