Pàgina:La tramontana (1899).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ram. He sentit á una que deya: ¡Encara s' hi casará!
Dor. (Ara ell.)
Mar. Y una vehina li ha respost: No me 'n estranyaria, perque ja no hi ha que estranyarse de res á 'n aquest mon.
Ram. De res.
Dor. (Los hi donaria una clatellada á aquets marxants de betas y fils)
Ram. Lo ferrer tenia disputas ab la seva dona, y com cridavan molt, un que passava se va aturar per dilshi: ¿Que també anéu á firmar capítols?
Dor. (¡Aupa! ¡Venta 'l foch!)
Mar. ¡Quín escándol!
Dor. (¡Sols tú hi faltavas!)
Ram. Jo me 'n avergonyexho per tú.
Mar. Jo també. Y li he dit á ne 'n Ramió: estémse á casa per no sentir á la gent.
Jos. ¡Prou! Prou! (Pagant un cop de puny á la taula.)
Dor. ¡Massa!
Jos. ¿Quí 't demana 'l teu parer?
Dor. Perdoni, senyor.
Jos. A la gent li dirás que es mentida que la meva filla estiga enamorada d' en Rocalva.
Ram. ¿Quí ho creurá no casantse ab l' hereu Fornellá? Perque lo cert es que 'l casament s' ha desfet.
Jos. Direu que també es mentida, y que la Ernestina 's casa demá ab l' heréu Fornellá. Ara dexeume, perque 'l cap m' esclata. Tú, quédat. (A Doru.)
Mar. (Baix á D. Joseph.) ¿Lo vols despatxar? Farás ben fet. (Se posa á un costat de D. Joseph qu' estará assentat y Ramió á un altre.)
Ram. Després del que va fer ahir, no pot estar á casa teva ni un día més
Mar. Perquè 't respectin es necessari que comensis per ferte respectar pel servey.
Ram. Axís ho fa aquesta, que cada setmana despatxa á la minyona.
Mar. Y en cuan á la vella.
Jos. ¡Prou vos dich! ¿Voléu tornarme boig?
Mar. Ho dihem pel teu bé, perque som parents.
Dor. (¡Axó sí!)
Ram. Tant sols pel teu bé, tenint en compte 'l parentíu.
Dor. (¡Tant sols!)