Pàgina:La tramontana (1899).djvu/43

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ram. Y ni tú ni ellas sabeu may cap veritat, perque tot lo que os dihéu sol sortir mentida.
Dor. Lo mateix que 'l que diuhen de don Rafel.
Ram. ¿De modo que no es veritat que siga fill del que va matar á un vehí del poble fa molts anys?
Dor. Es fill del que diuhen que 'l va matar, lo cual es molt diferent.
Ram. ¿Donchs, cóm es que tot lo poble diu que 'l assessí fou en Rocalva?
Dor. Deya.
Ram. Diu.
Dor. Deya.
Ram. Diu.
Dor. Deya.
Ram. ¡Diu, diu, diu!
Dor. ¡Deya, deya, deya! perque avuy ja tothom dubta.
Ram. El cas es que la gent diu...
Dor. ¡Fassin cas del que diu la gent! ¿Sab qué diu de vostés? Que cap criada aguanta á casa seva perque 'ls hi tancan el pá
Mar. ¡Axó es mentida!
Dor. Y 'l menjá escasseja.
Ram. ¡Mentida!
Dor. Y si trencan un plat, los hi fan pagar.
Ram. Axó es veritat. Pero aquí no 's tracta de nosaltres, sinó del nostre parent, que no 'n surt molt ben lliurat del que diuhen. Y diuhen: ¿Per ventura no es lo pare de la que s' ha enamorat de una persona tan despreciable com aquet jove?
Mar. Y afeigexen, ab molta rahó, que es fill d' un home que hauria degut morir penjat.
Ram. Y tothom diu que tant res de bo deu ser lo fill com lo pare.



ESCENA IV
Dits, D. JOSEPH.


Jos. ¿Parléu del assunto?
Ram. De qué vols que parlém, Joseph? ¿de qué vols que parlém?
Mar. No 's pot sortir al carrer sense sentir: ¿Quí habia de dir que la Pubilla s' enamorés de un tal home? perque ja sab tothom quí es don Rafel.
Dor. (¡Bé 't podrias mossegar la llengua!)