Pàgina:La tramontana (1899).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


jo encara no he esmorsat y es dolent enfadarse en dejú.
Mar. Aném, Ramió. (Se 'n van.)



ESCENA X
IGNÉS, després D. JOSEPH


Ign. ¡Bona parella per tornar la tranquilitat á aquesta casa!
Jos. M' han dit que habiho vingut de missa ab la Ernestina. ¿Ahónt es?
Ign. Al séu cuarto.
Jos. M' alegro de trobarvos sola, perque he de parlarvos.
Ign. També jo á vostè, per dirli que desde 'l moment que ha despatxat á n' en Doru, jo 'm dono per despedida, perque si ell es culpable, més ho soch jo, que li vaig manar fer lo que á vosté tant l' ha disgustat.
Jos. ¿Anárvosen vos? Semblaría que darrera vostre se 'n aniria la casa. No puch consentirho. Vos, que desde uns días me féu la contra á tot, voleu ara mortificarme amenassantme ab la vostra sortida, perque sabeu que es impossible. ¿Qué diría la gent del poble? ¿Cóm s' acostumaría la Pubilla á no véurhos aquí?
Ign. Si 'm quedés, també 'm treurian.
Jos. ¿Quí?
Ign. En Fornellá un cop casat. Més val que me'n vagi ara.
Jos. ¡No y mil voltas no!
Ign. Sí, nostramo, me 'n vaig, á menos que 'l casament se desfassi.
Jos. Aquesta tarde tornará 'l notari. Demá 's casarán.
Ign. ¡Qué bé l'ha sabut enganyar! Ja sé que després de lo d' ahir, hi va haber una conversa molt forta entre vostés dos. Ja sé que 'n Fornellá 's feya l' ofés, l' esglayat per l' escándol; éll, á qui res esglaya. Ja sé que vosté li va dir que 'l bon nom d' aquesta casa estava per damunt de tot y que 'l casament s' había de fer, perque del contrari 's creuria que la Pubilla estava enamorada d' un criminal. Y vosté suplicava alló que ell vol. ¡Cóm ha sabut enganyarlo! Ell es un home ambiciós que ab res ha reparat may, capás de tot per arribar al séu fí. Ell volia casarse ab la mare de la Ernestina, axó vosté ho sab; y no habent pogut lograr entrar á