Pàgina:La tramontana (1899).djvu/52

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
aquesta casa com amo, casa al noy ab la Pubilla per entrarhi darrera del séu fill. Donchs, sí: n' está enamorada la Pubilla de 'n Rafel.
Jos. ¡Ignés! ¡En nom de Deu no tornis á dirho!
Ign. ¡N' está! N' está! Y ho diré y ho repetiré.
Jos. ¡Calla, desgraciada!
Ign. No vull. ¡Ah! Vosté encara no s' ha fet cárrech de cóm á aquesta casa los criats s' han fos ab los amos, y per xó l' estranya 'l que dich. Escolti: la besavia de la Ernestina 'm deya: Menuda, fes bondat, y 'm tocava la galteta. Y aquell carinyo me baxava al cor, y encara l' hi tinch, perque 'ls anys tot ho glassan menos la gratitut. L' ávia era casi de la meva edat, y ab ella jugava y 'm donava atmetllas dolsas cuan ne tenia. Y aquellas joguinas de petita y aquellas atmetllas dolsas, també baxavan al fons del cor, hont hi trobavan las manyagas de la besavia. A la mare de la Ernestina, ¡cóm la estimava! y moltas vegadas ella plorava contantme sas penas. Y aquellas llágrjmas també entravan al cor y s' hi quedavan, perque tot lo d' aquesta casa que al méu pit ha caigut, ja no n' ha sortit may més. A la Ernestina ¡cóm la estimo! Y ara las manyagas de la besavia se 'm tornan bofetadas; las atmetllas dolsas, matzinas; las llágrimas de la mare son més brunzentas y amargas; y 'm sembla que las véus de tres generacions se juntan per cridarme; Ignés, Ignés, vetlla per la Pubilla, perqué volen ferla desgraciada!
Jos. ¡Prou repetesch! ¡Prou! La honra del méu nom no significa res per vos, ¿vella boja?
Ign. ¡Vella boja! Vella boja! Está bé. ¡Adéu, casa pairal! ¡Adéu. recorts! No, los recorts venen ab mí. Vosté 's queda ab los fets, que ara comensan y que demá seran recorts de llágrimas. (Se 'n va.)



ESCENA XI
Dits, DORU, CARITAT y JANET, 'ls tres ab farcells de roba.


Dor. Nostramo, ja tenim el farsell lligat. Si vol mirarlo, 'l desfarém.
Jos. Tal indicació es una ofensa. Sé que sou honrats.
Dor. Gracias, nostramo. Aquesta destral es la que vaig comprar á Figueras la fira de Santa Creu.
Jos. Está bé. Y tú, ¿per qué te 'n vas?