Pàgina:La tramontana (1899).djvu/53

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Jan. ¿Hónt vol que vagi sinó ab la meva estimada?
Jos. A tú jo no t' he despedit.
Jan. Pero ha despatxat á n' en Doru, y la seva filla sa 'n va ab ell y jo derrera d' elis. Tingui; no me 'n duré res de vosté.
Jos. ¿Qué es axó?
Jan. Aquell gabinet ab mánech que 'm va regalar per fer culleras cuan era a la montanya. No vull res, res.
Jos. Anéu en nom de Deu. Té la soldada. Te pago com si haguesses cumplert l'any. (Dona diners á Doru.) Té, tú. (Janet.)
Dor. Gracias, nostramo.
Jos. Ja no ho soch.
Dor. No hi fa res. Sempre 'l respectarém com á tal y sempre l' estimarém y sempre pregarém á Deu per tots vostés.
Ign. Aném.
Jos. Padrina, si vos en anéu, cosa que encara no vull creurer, no es just que no vos pagui las soldadas.
Ign. Hi ha curanta anys que no la cobro ab diners, sinó ab afecte. Ja estich pagada.
Jos. ¡Ignés!
Ign. ¡Don Joseph, encara hi es á temps!
Jos. ¿Cóm es posible 'l dubte, si está entre 'l que ella va aceptar per promés y 'l fill de un criminal?
Ign. ¡No ho es!
Jos. ¿Cóm ho proba? ¿Qui pot desvanexer la creencia de que 'n Rocalva fou l' assessi?



ESCENA XII
Dits y LLUIS.


Ign. ¡Aaquest! (Senyalant á Lluís.) Obliguil á parlar.
Llu. No hi ha necessitat de que m' obliguin els homes. Ja m' obliga la meva conciencia.
Jos. ¿Tú pots..?
Llu. Sí. El llop surt del jás, més no per menjar lo remat, sinó per salvarlo. Don Joseph, he vist á n' en Rafel y li he dit que vingués.
Jos. Ell no pot entrar á aquesta casa.
Llu. Sí, hi entrará.
Jos. ¡May!
Llu. Sí, hi entrará. ¡Jo ho dich! Y ab el cap ben alt. No es ell qui 'l té de baxar; son altres, y jo, jo 'l primer. Vagi, don Joseph, y digui á la seva filla: No ploris. Esperi poch, molt poch, perque ja som al fi de la jornada.