Aquesta pàgina ha estat revisada.
Jan. | ¿Hónt vol que vagi sinó ab la meva estimada? |
Jos. | A tú jo no t' he despedit. |
Jan. | Pero ha despatxat á n' en Doru, y la seva filla sa 'n va ab ell y jo derrera d' elis. Tingui; no me 'n duré res de vosté. |
Jos. | ¿Qué es axó? |
Jan. | Aquell gabinet ab mánech que 'm va regalar per fer culleras cuan era a la montanya. No vull res, res. |
Jos. | Anéu en nom de Deu. Té la soldada. Te pago com si haguesses cumplert l'any. (Dona diners á Doru.) Té, tú. (Janet.) |
Dor. | Gracias, nostramo. |
Jos. | Ja no ho soch. |
Dor. | No hi fa res. Sempre 'l respectarém com á tal y sempre l' estimarém y sempre pregarém á Deu per tots vostés. |
Ign. | Aném. |
Jos. | Padrina, si vos en anéu, cosa que encara no vull creurer, no es just que no vos pagui las soldadas. |
Ign. | Hi ha curanta anys que no la cobro ab diners, sinó ab afecte. Ja estich pagada. |
Jos. | ¡Ignés! |
Ign. | ¡Don Joseph, encara hi es á temps! |
Jos. | ¿Cóm es posible 'l dubte, si está entre 'l que ella va aceptar per promés y 'l fill de un criminal? |
Ign. | ¡No ho es! |
Jos. | ¿Cóm ho proba? ¿Qui pot desvanexer la creencia de que 'n Rocalva fou l' assessi? |
ESCENA XII
Dits y LLUIS.
Dits y LLUIS.
Ign. | ¡Aaquest! (Senyalant á Lluís.) Obliguil á parlar. |
Llu. | No hi ha necessitat de que m' obliguin els homes. Ja m' obliga la meva conciencia. |
Jos. | ¿Tú pots..? |
Llu. | Sí. El llop surt del jás, més no per menjar lo remat, sinó per salvarlo. Don Joseph, he vist á n' en Rafel y li he dit que vingués. |
Jos. | Ell no pot entrar á aquesta casa. |
Llu. | Sí, hi entrará. |
Jos. | ¡May! |
Llu. | Sí, hi entrará. ¡Jo ho dich! Y ab el cap ben alt. No es ell qui 'l té de baxar; son altres, y jo, jo 'l primer. Vagi, don Joseph, y digui á la seva filla: No ploris. Esperi poch, molt poch, perque ja som al fi de la jornada. |