Pàgina:La tramontana (1899).djvu/54

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Llu. Vagi, don Joseph, vagi. Jo ho dich, y sé 'l que 'm dich.
Ign. Se tracta de la felicitat de la seva filla!
Jos. Per la derrera vegada faig el que 'm demanéu, Padrina.
Llu. No se 'n penedirá.
(Don Joseph se 'n va.)



ESCENA XIII
IGNÉS, DORU, CARITAT, JANET y LLUIS.


Ign. ¿Serás tú, sempre tancat á la alegría, quí la porti á aquesta casa?
Llu. ¡Deu ho fassi! ¡Deu! Ja pronuncio 'l seu sant nom sense esglay. Escolteu: ¡la tramontana! Ben vinguda tramontana! Salta del Canigó al Pirinéu. Tú, testimoni del meu pecat, ho serás del meu penediment. Xiula, odola, brama, que 'ls teus brams ja no m' encongexen el cor. ¡Vull dormir! Vosaltres no sabéu lo que son las nits sense son y ¡fassi Deu que no ho sapiguéu may! ¿Dormir! Repós del cos y del esperit pels que estan bé ab Deu. Jo vull estar bé ab Deu. Avuy he anat á agenolJarme als peus del confés. Desde aquell dia del assessinat no habia estat á la iglesia. M' esglayava entrari perque temia á Deu, y 'l pecat me 'n allunyava.
Ign. ¿Pot ser tú ets l' assessí?
Llu. Assessí de ditxas, sí; d' aquell home, no. A las mevas mans no hi ha sanch; mes á la meva conciencia hi ha 'ls plors d' aquells á qui he fet desgraciats. Ara, per mi las llágrimas, per mi; y benehit siga Deu que m' ha tornat lo plor. Las del penediment han desfet la roca que pesava sobre la meva conciencia. Avuy he plorat als peus del confés. (Plorant. Cau en una cadira.) (Pausa.)
Ign. ¡Lluis!
Dor. En Fornellá es aquí.
Llu. Dexéume ab ell. Que ningú vinga á interromprens.
Dor. Aném... (y escoltém.) (Baix á Ignés. Se 'n van tots menos Lluís.)



ESCENA XIV
LLUIS, FORNELLÁ.


For. ¡Tú aquí! (Aturantse sorprés y contrariat.)
Llu. Jo.
For. No contava trobarte a aquesta casa.