Pàgina:La tramontana (1899).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Llu. Hi he vingut, y vulga Deu que siga per bé de tots.
For. Aquest llenguatge 'm diu que comensém mal y que acabarém pitjor.
Llu. Te parlo ab humiltat.
For. Axó es lo que m' estranya. ¿Qué vols?
Llu. Trucá al teu cor.
For. Lo meu cor no es cap porta per trucarhi cualsevol boig.
Llu. Si jo soch boig, ¿qui 'n té la culpa sino tú? Suposém que soch boig: donchs parlem ab calma, que es la manera de que 'ls bojos no 's tornin folls.
For. ¿Qué vols, ¡repetesch? Y acabem aviat, aviat!
Llu. ¡Pregarte!
For. No puch perdre temps.
Llu. Es que si tú no m' escoltas no 'm quedará altre remey que anar á don Joseph y dirli lo Que voldria dirte á tú.
For. ¿Ja amenassas?
Llu. Sab Deu que no. Prego.
For. Parla.
Llu. Escolta una vella historia. Volias casarte ab la Pubilla d' aquesta casa, que després fou mare de la Ernestina; y en lo teu projecte sols hi entrava 'l cap, per res lo cor.
For. Realment es historia vella. Endevant. (Sentantse, moll nerviós.)
Llu. La Pubilla, la mare de la Ernestina, estimava á un altre jove, en Rocalva. Preferencia que á tú 't tenia foll. ¿Te 'n recordas?
For. Lo recort no es agradable. Cuida d' acabar aviat.
Llu. Tú 't digueres que si logravas desferte de 'n Rocalva, la Pubilla seria teva y ab ella lo seu patrimoni, y serias rich, molt rich, y ningú gosarja axecar lo cap al devant teu.
For. Lo que jo no vaig lograr ho veuré realisat en la persona del meu fill.
Llu. Encara no som al fi.
For. ¿Potser te proposas impedir el casament? (Axecantse.)
Llu. Sí.
For. No pots, perque si parlas, has de confesar que llevares un fals testimoni y vas á presiri. Lo presiri t' esglaya. Ho se bé y estich tranquil.
Llu. Las penas d' aquest mon ja no m' esglayan, pero si las del altre. Avuy m' he confessat. Res m' intimida. (Pausa)
For. Acaba. (Assentantse)
Llu. Tenias perdudas las esperansas de casarte ab la Pubilla, perque la seva mare, que no veya