Pàgina:La tramontana (1899).djvu/56

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
ab bons ulls á n' en Rocalva perque tenia poch, comensava á cedir y ja 's parlava al poble del casament. Mes vingué 'l diable á ajudarte. Per aquell temps hi habia aquí un jove de nom Estimbat, y estimbada era la seva ánima. Las malas companyias lo perderen, los vicis l' empobriren. A ningú temia, á tothom feya cara, á tot s' atrevía, y la seva llengua verinosa no respetava honra de dona. Un jorn digué de la mare d' Ernestina paraulas de calumnia, sentidas per en Rocalva, que 'l va fer callar abofetejantlo devant de tot el poble. Pochs dias després trobaren al Estimbat mort d' un tiro. Al tornar mitj borratxo de festa major, s' habia trobat ab un d' un poble vehí que li portava votada, no sé per quína infamia. Vaig sentir los crits de las barallas; després un tiro; vaig veurer caurer á l' un y fugir al altre. Tornava al poble ab lo cor ple de amargura y de llágrimas los ulls, perque 'l meu fill habia caigut soldat: venía de trucar á las portas dels parents y amichs demanantlos que 'm dexessin els diners per lliurarlo y no habia pogut reunir ni la cuarta part. Y se me 'l en durian al meu fill, y la dona, malaltissa, plorava. Y 'l senyor metge movía el cap y jo veya la casa sola, la muller morintse... ¡morintse! Y podia salvarla ab un punyat de diners que ni tenia ni trobava. En aquet estat vaig contarte lo que habia vist, y tu 'm digueres: —Qui ha mort al Estimbat no es qui dius, sinó en Rocalva. ¿No recordas que 'l va abofetejar perque parlava mal de la que estima? ¿Qui ha pogut ser sino ell? —¡No! ¡No! fou ma resposta. En Rocalva res té que veurer ab aquest assessinat. Me vares guaytar, y la teva mirada va arribar al meu cor junt ab aquestas paraulas que 'm digueres:— Parlém clar, Lluis. A mi 'm convé treurer d' aquí á ne 'n Rocalva. Si dius que es ell qui ha mort á l' Estimbat, en Rocalva fuig y jo 'm caso ab la Pubilla. Aném á casa l' arcalde que es parent meu, fas la declaració y 't dono 'ls diners per lliurar al teu fill d' anar á servir al rey. — ¡Lliurar al fill! ¡Salvar de la malaltia á la pobre de la meva muller! Vaig cedir y vaig denunciar á n' en Rocalva. Ara escolta: ¿qué n' em tret de la nostra imfamia? Esglayat en Rocalva va fugir; mes la Pubilla va sospitar y va dir resoltament á la seva mare que may se casaria ab tú. Lo meu fill, per