Pàgina:La tramontana (1899).djvu/57

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
del any me va dir que volía correr mon. Me va dexar, y may més he sabut d' ell. La seva mare morí d' anyoransa del noy, y jo 'm vaig trobar sol en lo mon, portant en la conciencia la cadena del pecat, que es més pesanta que la del presidari.
For. ¿Y ara vols portar las duas?
Llu. De la del pecat me 'n ha redimit l' absolució del confés. La del presidari la tinch merescuda.
For. La portarás si parlas.
Llu. ¡Deu m' ho tindrá en compte!
For. Parlém formals. ¿Qué 't proposas?
Llu. M' esglaya la teva pregunta, perque á dins del cor teu hi ha més fredó que 'n los cims més alts dels Pirinéus al cor del hivern. Avuy, al cap de molts anys, tot es igual: la Pubilleta estima á n' en Rocalva: un Fornellá la pretén, y per desferse del rival serveix la matexa calumnia. ¡Tot com ahir! Mes la Ernestina no plorará com la seva mare. ¡En nom de Deu, Fornellá, desisteix!
For. ¿Estás boig? Primer s' ensorraría 'l mon. Sabs que jo no retrocedexo may.
Llu. Mira qu' estich resolt á dirho tot!
For. Y jo á anar hasta 'l fi. Toparém, y ¡ay de tú, perque jo soch lo mes fort.
Llu. ¡En nom de Deu!
For. ¡Vesten, imbécil, si no vols pendrer mal!
Llu. No m' obliguis! Desisteix d' aquest casament. Doném temps al temps perque 'n Rocalva 's justifiqui sense acusarte á tú. Jo trobaré 'l medi y res diré que puga perjudicar la teva reputació. ¡T' ho demano de genolls! (Agenollantse.)
For. La meva reputació no pot estar á mans d' un boig com tú.
Llu. ¡Fornellá, per última vegada!
For. ¡May! Surt d' aquesta casa. (L' agafa per treurel obligantlo á axecarse.)
Llu. ¡Siga 'l que Deu vulga! (Se dirigeix á la porta de la esquerra.)
For. ¿Ahont vas? (Detenintlo.)
Llu. A tornar la honra á n' en Rocalva. ¡Don Joseph! (Cridant. Fornellá ofega'l crit.) Dexam! (Vol desferse d' ell.) ¡Don Joseph!
For. ¡Miserable! ¡Callarás! (Fornellá vol ofegar la veu. Resistencia de Lluis que 'l domina y 'l té arramblat á la taula mentres segueix cridant á D. Joseph. Fornellá troba 'l gabinet que ha dexat damunt de la taula Janet y fereix á Lluis.) ¡Ja has callat!