Pàgina:La tramontana (1899).djvu/58

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA FINAL
Dits, RAFEL, després TOTS.


Llu. ¡M' has mort!
Raf. ¡Assessí!
For. També per tú n' hi haurá, fill de'n Rocalva. (Amenasantlo. Rafel l' agafa, li pren lo gabinet que llensa y fa caurer á Fornellá agenollat als seus peus.)
Jos. ¡Lluis!. ¡Aussili! (Al sentir el crit, Rafel se gira, Fornellá aprofita 'l moment per anar cap a la porta y fugir.)
For. ¡Em salvaré!
Dor. ¡Alto! (Amenasantlo ab una destral. Fornellá retrocedeix esglayat.)
Jos. ¡Guardéulo bé!
Llu. ¡Don Joseph, me queden pochs instants de vida y he de aprofitarlos per tornar la honra á n' en Rocalva!
Jos. Tot ho hem escoltat y sabem cuan gran fou la infamia d'aquest home. (Per Fornellá.)
Llu. Don Joseph; dónguim l' últim consol avans de morirme. Que vegi reparat lo meu delicte guaytant á la Ernestina y á n' en Rafel ab las mans juntas. (D. Joseph pren la má d' Ernestina y la de 'n Rafel y las uneix )

¡Deu vos fassi ditxosos! Perdonéu á n' en Fornellá com jo 'l perdono. Cuan vos recordéu de mi dihéu un Pare Nostre per la meva animeta. No ploréu. Morir reconciliat ab Deu, es dormirse á la terra per despertar al cel. (Mort.)




TELÓ