Pàgina:La tramontana (1899).djvu/6

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que al cel siga, que sent ell noy, ja vos planyiho de que ero vella, molt vella.
Ign. Axó vol dir que 'n tinch una embosta.
Jan. ¡No tants! ¿Qué son noranta anys? Res. A mí, tant no m' espantan, que no 'm faria basarda d' arribarhi; encara que fos passar dels cent.
Ign. ¿Tú solet ó ab companyia?
Jan. Padrina, la Mare de Deu de Requesens pregui al seu Fill per vos, perque no os burléu del pobre bailet, que, després de Deu, la Verge y 'ls Sants, té posadas en vos totas las sevas esperansas.
Ign. Mirat cuánt tinch filat. (S' axeca del escó y s' acosta á Janet, portant la panera hont hi ha 'l llí.)
Jan. El téxaire ne treurá bona munió de canas de roba, que axís podrá servir per camisas com per llansols.
Ign. ¿Sabs per quí es?
Jan. Per la Pubilleta, que segons diuhen se casa aviát.
Ign. Be 'n té prou ella de bé de Deu. Per tú fila la vella, y també per la que ha de ser la teva dona.
Jan. Deu vos ho pagui, Padrina. Perque si á la Pubilla tot li sobra, á nosaltres tot ens falta.
Ign. ¿Tens salut? Per donarne. Ab salut y el sant temor de Deu, un home es rich.
Jan. Té rahó la Padrina. Aquesta matinada, cuan tot just comensavan las primeras lluhentós del jorn, he vist á aquell que no 'l té 'l sant temor de Deu.
Ign. ¿En Lluis? (Senyal afirmativa de'n Janet.) ¡Qué sabs tú! De vegadas qui fuig de Deu, no es perque no hi creu, sinó perque 'l tem.
Jan. ¿Voléu dir que aquell home...?
Ign. ¡Deu ho sab! (Cambiant de conversa.) ¿Cóm és que has vingut?
Jan. Perque 'm sembla que l' avi del Canigó se vol bufar los dits.
Ign. No sería estrany que tinguessim tramontana.
Jan. A dalt del mont hi está bé 'l remat cuan l' avi no bufa. Mes ab la canigonenca, ni 'ls llops hi aguantan. He fet un xiulet al gos, que ha estirat el coll per saber qué volía; li he fet una senyal ab el cap acompanyada d' un crit qu' ell prou ha entés, puig ab lladruchs ha donat l' orde de marxa á las ovellas, y ab las sevas corredissas ha juntat á las que més carranquejavan. Jo m' he posat á