|
|
devant per ensenyar lo camí, després á darrera perque no s descarriés cap anyell, y aquí 'm teniu fins que 'l temps millori, perque avans no vinguin los frets forts, encara podrém tornar als cims, hont hi quedan herbas que las plujas dels últims días mantenen ufanas.
|
| Ign.
|
No t' han vingut del tot mal las senyals de tramontana.
|
| Jan.
|
(Rihent.) Ja sé per qué ho diheu. Padrina. Si, m' anyoro de véurela cuan hi ha alguns días que soch allá dalt.
|
ESCENA II
Dits y CARITAT
| Car.
|
Jo no tinch necessitat de que passis alguns días fora per anyorarte. Axís que te 'n vas ab el remat cap á dalt de la montanya, ja 't trobo á faltar.
|
| Jan.
|
Benehit siga Deu que t' ha fet tant axerida y tant bona, bufona, maca y remaca, y ha volgut que m' estimessis.
|
| Car.
|
¿Cóm ho sabs que t' estimo?
|
| Ign.
|
Cap necessitat tenias de dirli, perque bé prou que 's coneix. Las noyas han de ser més recatadas.
|
| Car.
|
No 'm renyeu, ó si no...
|
| Car.
|
Vos tocaré la barbeta per fervos riure.
|
| Ign.
|
Próbho y 't ventaré un cop de filosa.
|
| Car.
|
¿Y si 'm fessiho mal?
|
| Ign.
|
T' hi posarias una tela de seba.
|
| Car.
|
No seriho tant dolenta. ¿No es veritat que no? Mirat com riu, Janet.
|
(Fent manyagas á Ignés.)
| Car.
|
¡Si os escapa la rialleta!
|
| Ign.
|
¿No vols estar?... ¡Té! Té!
|
(Vol pegarli ab la filosa y li cau lo fús.
| Car.
|
¡Eh que vos ha caigut el fús, y ara jo faig de marruxa fentlo corre! (Agafa 'l fús y corra anantlhi darrera Ignés, amenassantla ab la filosa. Tots riuhen.)
|
