ESCENA III
Dils y LLUIS ab escopeta y sarró. Guayta y despres diu:
| Llu.
|
¡Tots riuhen! ¿Per qué heu de riure?
|
| Car.
|
Perque 'n tenim ganas.
|
| Llu.
|
Ja os passarán. Al venir he vist un esbart de corps que volavan alts, alts, vers la ratlla, Aquets no reyan. Llensavan aquells xiscles que sembla que 's fican al moll del os y 'l glassan. (Tots lo senten ab disgust. Caritat s' aparta cap á la porta de la esquerra.) ¿Que 't faig por?
|
| Llu.
|
També 'l gos del remat que pastora aquet, em flayra. No faig cap cas ni de tú, ni del gos, ni de ningú.
|
| Jan.
|
Ja ho sabem que sols vos esglaya la tramontana.
|
| Llu.
|
Al dirmho probas que tens mala ánima. Sembla que tothom m' aborrexi, que tots me sigan contraris.
|
| Ign.
|
Sols ne tens un de contrari.
|
| Llu.
|
¡Tots! Fins els gossos me lladran, y la molehida tramontana s' abrahona ab més forsa á las finestras de la meva casa que á la dels altres. ¡Tots me volen mal! Tots son enemichs meus! Mes á mi ¿qué 'm fa? Aborrexo á tothom perque tothom m' aborreix, y estich bé sol.
|
| Ign.
|
Sols tens un enemich; ¡un sol!
|
| Llu.
|
(Mira á Ignés, després baxa 'l cap, dexa la escopeta, se trau lo seu sarró y 'l dona á Ignés.). Teníu: hi ha duas perdius y un cunill. L' amo me va dir que si trobava cassa, li portés.
|
| Ign.
|
Dónam. ¿També l' aborreix la gent d' aquesta casa?
|
| Llu.
|
¡La gent d' aquesta casa...! (Guayta ab vaguetat tot lo que 'l volta. Ignés ab lo sarró de Lluis se 'n va per la esquerra.)
|
ESCENA IV
JANET, CARITAT y LLUIS, que s' acosta al escó, s' hi asseu, treu una petaca vella y ompla la pipa. Janet y Caritat lo guaytan.
| Llu.
|
¿Qué miréu? ¿Ja voldriau que me 'n anés per dirvos que os estiméu? Per tot faig, nosa.
|
