Pàgina:La tramontana (1899).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



ESCENA III


Dils y LLUIS ab escopeta y sarró. Guayta y despres diu:
Llu. ¡Tots riuhen! ¿Per qué heu de riure?
Car. Perque 'n tenim ganas.
Llu. Ja os passarán. Al venir he vist un esbart de corps que volavan alts, alts, vers la ratlla, Aquets no reyan. Llensavan aquells xiscles que sembla que 's fican al moll del os y 'l glassan. (Tots lo senten ab disgust. Caritat s' aparta cap á la porta de la esquerra.) ¿Que 't faig por?
Car. Si que m' en feu.
Llu. També 'l gos del remat que pastora aquet, em flayra. No faig cap cas ni de tú, ni del gos, ni de ningú.
Jan. Ja ho sabem que sols vos esglaya la tramontana.
Llu. Al dirmho probas que tens mala ánima. Sembla que tothom m' aborrexi, que tots me sigan contraris.
Ign. Sols ne tens un de contrari.
Llu. ¡Tots! Fins els gossos me lladran, y la molehida tramontana s' abrahona ab més forsa á las finestras de la meva casa que á la dels altres. ¡Tots me volen mal! Tots son enemichs meus! Mes á mi ¿qué 'm fa? Aborrexo á tothom perque tothom m' aborreix, y estich bé sol.
Ign. Sols tens un enemich; ¡un sol!
Llu. ¿Qui es?
Ign. Tú mateix.
Llu. (Mira á Ignés, després baxa 'l cap, dexa la escopeta, se trau lo seu sarró y 'l dona á Ignés.). Teníu: hi ha duas perdius y un cunill. L' amo me va dir que si trobava cassa, li portés.
Ign. Dónam. ¿També l' aborreix la gent d' aquesta casa?
Llu. ¡La gent d' aquesta casa...! (Guayta ab vaguetat tot lo que 'l volta. Ignés ab lo sarró de Lluis se 'n va per la esquerra.)



ESCENA IV

JANET, CARITAT y LLUIS, que s' acosta al escó, s' hi asseu, treu una petaca vella y ompla la pipa. Janet y Caritat lo guaytan.
Llu. ¿Qué miréu? ¿Ja voldriau que me 'n anés per dirvos que os estiméu? Per tot faig, nosa.