Pàgina:La tramontana (1899).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Jan. També podriam dirnosho devant vostre, perque gracias á Deu no tenim que amagarnos de ningú, puig tothom sab que jo la vull, que ella 'm vol, y cuan al amo li sembli nos casarém.
Car. Y com ara la Pubilleta 's casará segons diuhen...
Llu. No n' había sentit parlar.
Jan. ¿Qué heu d' haber sentit, si com los esparvers, sols estéu bé lluny de la gent?
Llu. ¡Per lo bó que en ella s' hi troba...!
Car. Teniu 'l catau apartat del poble, en una casa amagada entre las rocas.
Llu. Encara no n' es prou d' amagada. Més amagat es lo jas del llop.
Jan. Anéusenhi.
Llu. Pot ser hi estaria millor que entre las personas.
Jan. Si no se os menjava. ¿Quín gust hi trobéu á viure sol?
Llu. ¡Qué més voldria jo que poguer estar sol! Mes sempre estich acompanyat.
Jan. De la vostra conciencia.
Llu. ¿Qué has dit? De la teva conciencia cúidaten tú, que la meva... (ja 's cuida de mi )
 (Pausa.)

¿Ab qui 's casa la Pubilla?

Car. Ab l' hereu Fornellá.
Llu. ¡Mentida! Avans la plana pujará als Pirineus y 'l Canigó devallará á la plana ¡Mentida!


 (Axecantse y ab energía.)

Jan. ¡Veritat! (Pausa. Refentse Lluis.)
Llu. ¿Y á mi que 'm fa que 's casi ó que no 's casi? Rés, Rés. ¿Qué tinch que veure jo ab en Fornellá ni ab la Pubilla, ni ab ningú? ¡Rés! Rés! (Torna al escó.) Digas, Janet: ¿la Pubilla vol casarse ab l' heréu Fornellà?
Jan. Si s' hi casa es perque vol, perque es sabut que cuan una noya no vol casarse, ni 'l Sant Pare pot casarla.
Llu. ¿Quí ha fet aquet casament?
Jan. Me sembla que á l' hereu y á la pubilla los hi haurá sucsehit lo que á aquesta y á mi. Nos varem estimar sense donárnosen compte. Després vareig conexer que la estimava y li vaig dir: Caritat, t' estimo. Ella 'm va mirar y 'm va respondrer ab una rialleta que volia dir: Veyas, Janet, jo també t' estimava y fins ara no me 'n he adonat. Y desde llavors nos