Pàgina:Las Pildoras d'Holloway (1864).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
10
LAS PILDORAS D'HOLLOWAY.
Ra. Home si, digas que vols.
Am.

Que ho vagis á di á la Rosa
y en mitx de pena tan grossa
tindré al menos sos consols.

Ra.

Mira yo no t' puch fé
perque luego 'm cridarán
per aná al foch y D. Juan
no hi deu haber pensat be
cuand m' ha dit que t' arrestés;
pero 's fa tot cuant se vol
y ho faré fer.

Am.

 Quin consol
si al menos ella vingués!
Sé que 't dech favors á mils
y fora 'l mes gros á fé.

Ra.

Ara ho encarregaré
á n' alcabo de cibils
que es 'l que te l' arrest teu
y encara que refunfunya...
(Veu dintre.) Voluntarios de Cataluña,
formen filas.

Ra.  Noy, adeu. (Sen va correns.)

ESCENA XII.

Ambrós.

Ara si que l' hem fregida...
com Adam per una poma,
per haber fet una broma
tinch yo de perdrer la vida;
ya no podré anar may mes
á la taberna del Tano!
Tan guapo, tan campechano
morir! Y al ultim per res.
¡Ay! cuand yo penso ab la Rosa
que era la meva delicia!
cuand sabrá aquesta noticia
me 'n temo alguna de grossa.
Ella que m' estima tant
que per venirme al radera
hasta s' ha fet cantinera
deixant de vendre al encant!
¡Y la mare! Pobre dona!
cuant sabrá que no respiro
ya 'm sembla que me la miro
plorant ab la tia Pona.
Si ara ya diu que m' anyora
perque ab mi las cols no cull;
de plorar tindrá cada ull
com un broch de regadora.
Perque menos 's trastorni
li escriuré ma trista sort. (S' assenta y escriu lo que 's dicta.) «Mare; sabreu que so mort y no estranyeu que no torni.»
(En aqueix moment entra Rosa y Ambrós deixa la carta per abrassarla.)

ESCENA XIII.

Ambrós y Rosa.

Ros. Bon dia, Ambrós.
Am.  Hola Rosa!
Ros. No m' has enviat á buscar?
Am.

(Ap.) ¡Ay, haberla de deixar
tant aixerida y xamosa!

Ros. Que volias?
Am.

 Poch pensabas
lo que haix de dirte.

Ros.

 No noy,
pero ara 'l cabo Tedoy
m' ha dit que tú 'm demanabas.

Am.

Aixó es donchs lo que haix de dir,
yo t' hi enviat á buscar
pero no es per festejar,
es per podens despedir.

Ros. Despedirnos y perqué?
Am. Deu meu y quinas trifulgas!
Ros.

Ya pots anar allá ahont vulgas
que yo sempre 't seguiré.

Am.

Lo que es aquesta es tan grossa
que 't quedarás sense Ambrós.

Ros.

Hont va l' ánima va 'l cos,
yo sempre seré la Rosa.

Am. (Ap.) Pobre noya!
Ros.

 Sabs Ambrós
que yo t' estimo ab desfici
y si tú has d' aná 'l hospici
també hi anirem tots dos.

Am. No cal pas que ningú 'm diga