Pàgina:Las Pildoras d'Holloway (1864).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
11
LAS PILDORAS D'HOLLOWAY.

que tu 'm portas tant amor,
per aixó 'm tremola 'l cor (Mitx plorós.)
y las camas 'm fan figa.

Ros.

Que dimontri t' ha passat
que veix que tant t' acalora?

Am. Roseta! (Plorant.)
Ros.  ¡Ambrós!
Am.

 D' aquí una hora
ya deuré ser fusellat!

Ros. Jesus, Maria y Joseph! (Sorpresa gran.)
Am. No hiá mes.
Ros.  ¿Pero y aixó?
Am. Per insubordinació.
Ros. ¡Deu meu y quin cop mes sech!
Am.

Deu ho vol axis com es,
pobre Rosa, no t' espantis!

Ros.

Y 'ls molls y 'l banch de cantis (plorant.)
que si ho vench no 'n treuré res.
Si yo ho hagués sapigut
poch 'm gastaba re ab tu.

Am.

No pot preveurer ningú
lo que del cel ha vingut.

Ros.

Pero no, yo 't salvaré, (De repent, brio.)
yo 'm tiraré als peus d' en Quim...

Am. No crech que per xo n' exim.
Ros.

La roba li dexaré
ab las llágrimas mullada
y 'l seu cor d' una vegada
de aquest modo ablandiré.
Será tant lo meu plorá
que semblará que plobisqui!

Am.

Tant que 's rasqui com que 's risqui
cuand ell ho ha dit ho fará.
Coneixent lo genit seu
ya sab tothom en Espanya
que cuand ell fica la banya
al furat, ningú l' han treu.

Ros.

Doncas qué tinch de pensar
si t' estimo y 't veix mort?

Am.

Aconsolarme ab la sort,
plorarme, patí y callar.

(Un moment de pausa durant lo cual Rosa plora amargament, despres Ambrós l' agafa per la ma y li diu trist.)

Am.

Tot de seguida que 't diguin
que yo hi aclucat 'ls ulls,
t'en vas á casa y reculls
tots 'ls trastos com estiguin.
Hiá alguna que altre eyna,
uns cuadros, un armariot;
ho agafas y t'ho vens tot
fora 'l cuadro de la Reyna.
Encara que ho venguis mal
'n treurás cuatre ó cinch durus,
ab aixó surt tu d'apurus
y fesme fé 'l funeral.

Ros. ¡Mare de Deu del doló!
Am.

Si ploras no ho podré di!...
cuand m' enterrin á n'aquí
fesme fé un enterro bó.
Fesme fé un sot per en Pera
que ben fondo y ample sigui
y á sobre d'allá hont yo estigui
plantahi una tomaquera.
Acompanyada per ell
si pots y 't trobas ben bona,
com qui 'm porta una corona
veniuhi á menjá un turtell.
Aquestas las cosas son
que antes de morí 't demano,
mentres que yo xano xano
me n' aniré a l' altre mon.

Ros.

Al menos m' alegraré (Plorant.)
que tingas un felis viatja.

Am.

¡Gracias, Rosa! Res m' empatxa,
sino 'l que mes no 't veuré.
(S' abrassan plorant y Rosa s' en vá.)

ESCENA XIV.

Ambrós y Quim.

(Ambrós queda pensatiu. Quim entra cansat y molt polsós. Ambrós agafa un plumero y l' espolsa un rato.)

Quim.

Estich que no puch dir faba!
pero al ultim l' hem guanyada.

Am. De dabó un altre vegada!
Quim.

Y á fe que no mu pensaba
perque 'ns anat de ben poch.

Am. Dem las gracias al Etern.
Quim.

Pero alló era un infern
de crits, y balas y foch.
Mes ya 'l sol de la victoria
il·luminá la campanya