y aquest dia per Espanya
ha de ser un jorn de gloria.
Am.
Y abuy que tothom content
estará de tanta sort
voldreu que veyent un mort
s' hagi d' entristir la gent?
Per celebrar la victoria
hem podeu salvar la vida.
Quim.
Aixó si que de seguida
fora entelar tanta gloria.
L' home que tú has insultat
es un enemich vensut
y sempre gran ha sigut
se noble ab qui es humillat.
Si fos ell que hagués guanyat
facil fora que 't salvés,
pero ara sent al revés
yo l' haix de dexar venjat.
'L riure y 'l bromejar
del mòn las portas 't tanca.
Rafel.
(Que surt pel fondo.)
Moros ab bandera blanca.
Quim.
Digas que 'ls deixin passar. (Rafel sen vá.)
(Ap.) Lo princep que deu tornar
á fer la pau; m' ho pensaba.
Am.
Y 'l perdó que demanaba
D. Juan 'l puch esperar? (Trist.)
Quim.
No hiá perdó ya t' ho dich
y ves dins que 'm sabria mal
que 't veyés.
(Ambrós sen va plorant per una porta del costat mentres pel fondo surt Rafel y anuncia.)
'L general
del exercit enemich. (Sen vá.)
ESCENA XV.
Quim y Muley.
(Que entra tot ple de pols y molt abatut.)
Mu.
Altre volta la fortuna
hi volgut probá en la guerra,
y altre cop la mitxa lluna
vensuda ha quedat per terra.
Quim.
Y voldreu duptar encara
de nostre valor probat?
Mu.
¡Ay! ningú surt ensenyat
de la panxa de sa mara,
que no es ara lo valor
per qui humillat 'm veix yo,
vostra civilisació
es tant sols lo vencedor.
Heu entelat nostre brillo
depressa, anant per la posta...
('S treu un plech de paper del Sultan y li dona.)
Un full de paper que 'm costa
tres cuartos 'l cuadernillo.
Aquí está firmat en blanch,
que escrigui las condicions,
totas aceptadas son,
no vuy veurer ya mes sanch.
Quim.
La conducta generosa
del princep yo li diré
y la pau li faré fé
que os siga menos costosa.
Mu.
Potsé esta guerra malehida
'm surti un xich mes barato.
.jpg)
