Pàgina:Las Pildoras d'Holloway (1864).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
16
LAS PILDORAS D'HOLLOWAY.

(Apareix Rosa en la porta del foro plorant amargament.)

Am.

(A Rosa.) Ya pots entrar. (A Quim.) Es la Rosa
que venia pel perdó.
(A Rosa.) Ya no 'm fusellan. (Ab alegría.)

Rosa.

(Ab alegría inmensa tirantse á sos brassos.)
 No?

Quim. No.
Rosa.

 Quina alegría mes grossa!
Pero com? Qui t' ha salvat?

Am. Ya t' ho esplicaré després.
Quim.

Ara ya no veureu mes
tots dos que felicitat.
Si vos voleu casá aquí
yo so padrí de la boda, (A Rosa.)
y un vestit tot á la moda
't regalo de satí.

Am. Roseta, vina als meus brassos. (S' abrassan.)
Rosa. ¡Deu meu, quinas alegrías!
Am.

Ay, á mi no 'm taparias
'l cul ab deu matalassos.

Quim.

Ya no serás mes soldat
ni sentirás veu de mando
y la creu de San Fernando
't dono en nom del estat.

Rosa.

¿No diuen que es la primera,
pensionada y molt hermosa?

Am.

Ya ho crech, dona, si es tan grossa
com un tap de cafetera.

Quim.

Ya está acabada la guerra,
y la pura y gran corona
que porta Isabel segona
s' ha venjat en esta terra.
Que mentres puga sa lley
maná Espanya y sas Antillas,
respectarán sas fandillas
desde 'l sabater al Rey.




Las Pildoras d'Holloway (p16).jpg




[il·legible]Pasaje de Escudillers, núm. 4.