Pàgina:Las Pildoras d'Holloway (1864).djvu/6

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
6
LAS PILDORAS D'HOLLOWAY.

ESCENA VI.

Quim, Muley, Ambrós.

Am. Que 'm demanaba, D. Juan?
Quim

Vina fins aqui, truan;
ab aquesta ya van dos.
Donchs es á dir que de tú
may n' haix de poder surti!
Perqué has insultat axí?

Am. Si no he insultat ningú!
Mu.

Encara ho desmentirás?
Tens la cara molt gruixuda!

Am. No senyor.
Quim.

 La llengua muda
cuand yo parlo, gandulás!
Sense tó l' has insultat
y 'ls has fet limpiá la bota.

Am.

(Ap.) Mira 'l panxa de granota;
es dir que tot li ha contat.

Quim

No saps que si guerra fem
tota ve de semblants faltas?
T' haix d' inflá tres dits las galtas!
ya 't dich yo que 'n surtirém.
(Moment de pausa durant lo cual Muley mira triunfant, Ambrós queda avergonyit y Quim mirantlo fixo y ab aire amenassador hasta que cambiant de tó y actitut, diu:)
Fes 'l café y 'l durás
que 'l pendrém ans d' aná á missa.

Am.

'M farás da una pallissa,
pero te 'n recordarás. (Aquets dos versos los diu apart anansen y amenassant á Muley.)

ESCENA VII.

Quim y Muley.

Quim.

Yo lo cástich necessari
li daré y cregueu que ho sento.
Pot tornar á pendre asiento
lo senyor parlamentari.

Mu.

Eixa posició es molt falsa; (Parlant per lo seurer ab cadira.)
molt milló á terra s' está.

Quim.

Pero teniu d' espatllá,
fentho axís, molts culs de calsas.

Mu.

Com que las portem molt amplas
no 'ns tiban de la reguera.
Pero mon germá m' espera
y á 'n al temps no hi tinch axamplas.
Heu llegit aquella carta
que hos ha entregat l' assistent?

Quim.

Allí he vist que vostra gent
de la guerra ya está farta.

Mu.

Morts, ferits y plens de blaus
ni un de sensé en quedaria,
y axis, mon germá m' envia
perque concertém las paus.

Quim.

Potsé ara anirá ab mes tino
á insultarnos sense solta.
¿Com no pensá que altre volta
vensut 'l deixá 'l destino?
¿Nostras antiguas venjansas
no recorda de la historia?

Mu. Es que es molt flach de memoria.
Quim. Que mengi cuas de pansas.
Mu.

D' aixó que s' arregli ell,
yo sols vuy parlar de pau
y avisar podeu si hos plau
al general Olsinell.

Quim.

Com que no 's troba molt bó
s' hagut de ficar al llit,
mes lo que haix de dir m' ha dit
y 'l mateix es ell que yo.
Confia en mi com es just,
y cuand ell malalt está
yo puch maná y remaná
á la mida del meu gust.
Axís es que dir podeu
quinas son las condicions.

Mu.

Vos heu guanyat las accions
y qui te l' asa fa 'l preu.
(Los dos s' acostan mes á la taula, obren 'ls mapas y segueix.)

Quim.

Nosaltres volem terreno
frente 'ls punts que Espanya té;
un cónsul á Fez.

Mu.  Molt bé.