Pàgina:Las Set baladas (1867).djvu/10

Sas darrerencàs paraulas
Son: — «Ab ell m' heu d' enterrar.»
Quan fa set anys se n' anava,
¡Qui s'ho havia de pensar!

Quan es morta la vesteixen,
No la enterren ab ell pas;
La tomba honl l' han ajaguda,
N' es tota de marbre blauch.
De relleu ne tè las armas
En los peus y en lo capsal.
Damunt del tap de la tomba
La estátua de marbre hi ha,
Dessobre hi crema la llántia
Qu' es tota d'or cisellat.
Quan fa set anys se n' anava,
¡Qui s' ho havia de pensar!

¿Son las dotze que 'l gall canta?
La lluna ben clara está.
Qui vetlla qu' estiga alerta,
Qui dorm que reposi en pau.
La campana dels burgesos
Mitja nit senyalant va.
A cada toch de campana
La estátua se va aixecant;
Al últim toch de campana
De peus en terra ja esta.
Quan fa set anys se n' anava,
¡Qui s' ho havia de pensar!

Camina, camina y fora,
Cap á la porta se 'n va.
La porta de la capella
S'es obert de bat á bat.
Passa 'l claustre, passa 'l pati,
Surt á fora, ja es al ras.
Ni fressa fa quan camina;