Pàgina:Las Set baladas (1867).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.




LA NUVIA DE MARBRE.





 Set anys fa qu'es i la guerra,
 Ningú sab quán tornará
 Un dia ne venen novas,
 Son novas que fan plorar
 A la donzella Na Dolsa
 Que d'ell namorada está.
 Las novas son de que arriba
 No pas á dalt de cavall,
 Sino estés en llit de llansas,
 A pes de brasaos portat.
  Quan fa set anys se n' anava,
  ¡Quí s' ho havia de pensar!

 Quan ella ne reb la nova,
 Tota trista 's va posar;
 Quan ella ne véu que 'l portan,
 N' arrenca del pit un «¡ay!»;
 Quan ell mort per baix passava,
 Ella ne fina va á dalt.
 Las cambreras que la enrotllan
 Be la volen rebifar: