Vés al contingut

Pàgina:Las Set baladas (1867).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.




LA NUVIA DE MARBRE.





Set anys fa qu'es i la guerra,
Ningú sab quán tornará
Un dia ne venen novas,
Son novas que fan plorar
A la donzella Na Dolsa
Que d'ell namorada está.
Las novas son de que arriba
No pas á dalt de cavall,
Sino estés en llit de llansas,
A pes de brasaos portat.
Quan fa set anys se n' anava,
¡Quí s' ho havia de pensar!

Quan ella ne reb la nova,
Tota trista 's va posar;
Quan ella ne véu que 'l portan,
N' arrenca del pit un «¡ay!»;
Quan ell mort per baix passava,
Ella ne fina va á dalt.
Las cambreras que la enrotllan
Be la volen rebifar: