Pàgina:Las Set baladas (1867).djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Un dia qu' anava á missa —son espós la va aturar.
 —Dos patges per durte 'l róssech —un altre pèl sitial.
 Un pèl coixi te 'n mancava —des d'avuy no 't mancará:
 En lloch dels tres que tenias —quatre patges ne tindrás.—
  Bon recort qui se 'n va deixa
  Si 'l que 's queda hi vol pensar.

 Quan ella ha entrat á l'església —lo coixí en terra ja está,
 Del escut d'argent á sota —hi ha un paper mig amagat.
 Quan ella ha tornat á casa —s' ha tancat ab pany y clau.
 Quan ella ha eixit de sa cambra —fins los llavis los tè blanchs.
  Bon recort qui se 'n va deixa
  Si 'l que 's queda hi vol pensar.

 A la nit quan ella sopa —tè 'l nou patge al seu detrás,
 Cada cop qu' ella vol beure —ell li tè d' omplir lo vas.
 Quan ella lo beyre allarga —sempre d'aiga 'n fa vessar
 Perquè la má li tremola —com si 'l bras tinguès cansat.
  Bon recort qui se 'n va deixa
  Si 'l que 's queda hi vol pensar.

 Quan la mitja nit sonava —lo barò 'l patge ha cridat.
 —Porta 'l beyre d'or, bon patge; —qui tè set l' ha d' apagar.—
 Lo patge lo beyre porta —tot plé fins á ran de dalt:
 En una má tè la gorra, —ab l'altra hi aguanta 'l plat.
  Bon recort qui se 'n va deixa
  Si 'l que 's queda hi vol pensar.

 No sè si 'l pols li tremola —ó si es que la són lo bat,
 Lo cert es que 'l baró 'l renya —perquè 'l vi ha xarbotejat.
 —Bebéu d'aquest vi, senyora, —que bevent se dorm mes pla.
 Ella 'n beu fins mitja copa. —Lo baró l' altra meytat.—
  Bon recort qui se 'n va deixa
  Si 'l que 's queda hi vol pensar.

II.

 La cortina esta tirada —al davant del finestral.
 —Esposa, clareja 'l dia, —y jo m trobo ben malalt.