Mes amunt hi ha un volcá, vers ell s' atansa,
Allí 'l portan l' esglay y la esperansa:
Allí, segur, no bi sentirá eixas veus.
Y puja, puja, puja, al cim arriba:
Res d' aquest mòn de que la hi tiri 'l priva.
Mira 'l cel, esta núvol; la geniva
De la boca del monstre tè á sos peus.
La espasa de sas mans cáu aplomada,
La gola del volcá ja l' ha dragada,
Ja tot está segur, ningú diu re.
Baixa 'l mont y quan es á la pradera
Sent un remor d' infern al seu darrera,
Es lo volcá qu' ab sa veu ronca y fera
Li crida: —Al pla jo la vomitaré.—
Y 'l volcá no es pas aiga, arbre, ni terra:
Lo que tè dins sols ell ho desenterra;
Présa que fa no torna, es com la Mort.
Perçó plorant de ràbia, ell ni 's detura
Ni torna enrera y tot fugint murmura:
—Ans eix obstacle lo meu bras s' hi atura:
Lo bras de Dèu la clavarà à mon cort—(*)
(*) Aquesta balada, aixís com també Lo cap de cassa y La nuvia de marbre, forman part del poema que ab lo títol Trenador està escnbint lo autor. La música que hi ha al darrera de la balada que ve, pertany á La nuvia de marbre: al cantarla, á cada dos versos se repeteix la tornada.
Pàgina:Las Set baladas (1867).djvu/25
Aquesta pàgina ha estat revisada.
