Pàgina:Las Set baladas (1867).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Mes amunt hi ha un volcá, vers ell s' atansa,
 Allí 'l portan l' esglay y la esperansa:
 Allí, segur, no bi sentirá eixas veus.
 Y puja, puja, puja, al cim arriba:
 Res d' aquest mòn de que la hi tiri 'l priva.
 Mira 'l cel, esta núvol; la geniva
 De la boca del monstre tè á sos peus.

 La espasa de sas mans cáu aplomada,
 La gola del volcá ja l' ha dragada,
 Ja tot está segur, ningú diu re.
 Baixa 'l mont y quan es á la pradera
 Sent un remor d' infern al seu darrera,
 Es lo volcá qu' ab sa veu ronca y fera
 Li crida: —Al pla jo la vomitaré.—

 Y 'l volcá no es pas aiga, arbre, ni terra:
 Lo que tè dins sols ell ho desenterra;
 Présa que fa no torna, es com la Mort.
 Perçó plorant de ràbia, ell ni 's detura
 Ni torna enrera y tot fugint murmura:
 —Ans eix obstacle lo meu bras s' hi atura:
 Lo bras de Dèu la clavarà à mon cort—(*)
 
 (*) Aquesta balada, aixís com també Lo cap de cassa y La nuvia de marbre, forman part del poema que ab lo títol Trenador està escnbint lo autor. La música que hi ha al darrera de la balada que ve, pertany á La nuvia de marbre: al cantarla, á cada dos versos se repeteix la tornada.