Quina hora es no vull saberho, —lo cor be 'm diu prou qu' es tart.
Lo pató de comiada —donaume y tambè un abrás.—
—Y á vostre ull?» «Si reposa! —No 'l toquéu, deixáulo estar.
Li farè al front la besada. —Deixáumel' un xich guaytar.
Quan jo torni de la guerra —ja en bressol no dormirá.—
«La vostra esposa festeja —y diuhen que 's casará:
»Vostre fill, si no m' enganyo, —avuy los dos anys ne fa.
»Tothom diu qu' ella n' es viuda —pus per mort 'us fan passar,
»Si triguéu gayre, bon compte, —dos marits ella tindrá.»
Quant ell ha llegit la carta —ni tant sols sab lo que 's fa,
Ne pensa en morir, en batres' —en venjarse y en matar.
Mentres la carta llegia, —lo seu patge véu passar.
Avuy á mas terras torno, —bon patge, tu ab mi vindrás.
Las campanas tocan horas. —las vuyt horas han sonat.
N' es trista la nit si es fosca, —mes trista si on sol s' está!
La comptesa s' está sola —ab lo seu fill al costat.
Los jorns en sa cambra passa —á redòs de tot esguart,
De dias la porta oberta, —de nits ben tancada en clau,
Qu' es trista la nit si es fosca, —mes trista si un sol está,
Sent trucá' un cop á la porta. —«Obriu! obriu!» sent cridar.
La comptesa d' esglayada —ni tant sols sab lo que 's fa;
La clau al costat tenia— y fins son fill hi ha jugat:
Prou busca, mes no la troba.— ¡Ay válgam Dèu! ¿Hont será?
—Si triguéu gayre, comptesa, —á cops d' aixa 'm faré pas.—
La porta n' es esfondrada. —Lo compte parlant está.
—Senyora, ¿quántas vegadas —en amors havéu pensat?—
—Dès del dia que marxareu —sols he pensat en plorar.—
—¿Quántas vegadas al dia —de mi 'us havéu recordat?—
—Fins quan dormo ne somnio —que 'us hi tinch al meu costat.—
—¿Y aquell anell que vaig darvos, —senyora, á qui l' haveu dat?—
—L' he perdut ja fa molts dias. —«¿L' heu perdut? Jo l' he trobat.
Resáu l' oració, senyora, —d' aquell qu' á morir se 'n va,
