Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/100

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sica, acadèmica. ¿Quina nuesa era capaça de sostenir el ceptre de la carnalitat femenina davant d'una Damisela mitg habillada o d'una Camperola al bany?

 En Bauci estava aterrat, confós, sense esma, igual que un home que hagués passat tota la vida edificantse un palau d'or y diamants y, al acte d'anar a habitarlo, li caigués damunt, fet a bocins. Veya les altres estatues discutides o festejades per la gent, y les seves... morfoses en la solitut. Allò sí que no ho havía pressentit. Havía sospitat la disputa, l'injuria, fins l'escàndol: l'indiferencia, no. ¿Y era per arribar an aquest vergonyós desastre que havía renegat de tot, que havía immolat els séus, que havía immolat la Cela, que havía consentit tanta ignominia, tants afronts? Glops de fel, sortits de l'ànima, li omplíen els llavis d'amargor... y, com si tot d'una hagués trobat la clau per aclarir l'enigma de la glaçada soletat, del trist silenci, que voltaven la seva obra, va exclamar, entre llavis: