Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/115

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


amarat de delicia ubriagadora. —¡He triomfat!

 Però les frases disperses de dos joves, que enraonaven aprop séu, li van fer parar l'orella.

 —¿Que no has vist la Lluita per l'Amor?

 —No, però me n'han parlat mólt bé.

 —Ja ho crech. ¡Si és el clou de l'Esculptura!

 —¿Diu que és una obra tant grossa?

 —¡Oh! L'obra... l'obra... ¡L'historia que diu que té!

 —¡Ah! ¿Si?

 —No 's parla pas d'altra cosa. ¡Una novela de lo més emocionant! Figúrat, per un moment...

 Y els dos joves varen encaminarse cap a l'esculptura, tot prosseguint la conversa.

 En Bauci, intrigat fins a l'ànima, també va acostarse als rotlles dels visitants. La gent enraonava ab calor: els uns preguntaven; els altres responíen; mólts demanaven silenci als interruptors, com