Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/116

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


quan s'escolta una narració interessant... Més ningú parlava del significat de l'obra, ni de la seva bellesa: era 'l fet de la baralla sagnanta lo que corría de boca en boca. La Cela... no més se tractava de la Cela, y dels models, y de la ratxa de luxuria que va passar pel taller, sembranthi la sang... la mort...

 —Allavors... no és la meva obra lo que somou les multituts, sinó l'historia malehida que porta adintre... —pensava en Bauci, ab les ales del cor caigudes.— L'esculptura somiada no 'ls diría res, si no fos el drama real que l'acompanya. ¡Quin desencant! quin desencant! ¡Vetaquí l'art vençut per una anècdota! ¡Vetaquí la creació d'eternitat humana derrotada per un argument d'actualitat!

 Però en aquell moment va arrencar al estatuaire, de les seves amargues reflexions, una colla de gent que, haventlo reconegut, venía a felicitarlo.

 —¡L'enhorabona, Bauci! ¡És tot un triomf!

 —¡L'enhorabona! ¡L'enhorabona!