Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/122

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vella, hauríen trencat per la drecera del lladoner... y, quan jo 'ls he vistos, ja eren més ençà de l'esllaviçada.

 Les explicacions de la recadera van deixar sense ànima la comunitat, que, alarmada per les noticies, havía acudit al parlador, sense gaire mirament a rompre 'ls llaços de la disciplina, que en aquella hora d'ansietat suprema s'anaven afluixant impensadament. Com un vol de colomes esporuguides, totes aquelles dònes d'hàbits blanchs havíen corregut a enrotllarse al voltant de la Superiora, que alçava la vista enlaire, com si demanés inspiracions al Cel.

 L'hora tant temuda desde 'l començament de la guerra... era arribada. Ja no cabía ni 'l consol del dubte. La por, ab ses mans glaçades, s'havía arrapat al cor de les religioses, y l'una mirava l'altra, esfereida. El temor sels pintava en la palidesa de les cares, en el tremolor dels cossos, en l'esverament dels ulls. Solament una novicia, que feya 'l posat menys apocat, va avançar alguns passos davant