Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/123

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la Superiora, y, ab una resolució de que li semblava mentida sentirse capaça, va insinuar:

 —Mare nostra, Mare nostra... ¿y si toquessim a sometent?

 La Superiora va cloure un instant els parpres, com si 's parés a reflexionar la conveniencia d'aquella proposició atrevida, que en tota altra ocasió menys congoixosa haguera fet l'efecte d'un mancament a l'humilitat y a l'obediencia. Però, en aquells moments d'angunia, ben lluny de pensar en regles ni jerarquíes, la Mare Superiora, que portava a les venes sang d'aquell general invicte que havía fet tremolar l'enemich durant la guerra de França, calculava rapidament la possibilitat d'una resistencia desesperada, reunint els homes de l'hort, la gent de la conrería... y va preguntar de sobte, encarantse ab la recadera:

 —¿Que són mólts, ells?

 —¡Ay Mare! ¡Una munió! ¡Un reguitzell!

 —Allavores, ja que no podem intentar