dificultós, si no impossible. Car, per poch que s'hi cogiti, un s'adona tot seguit de que l'ànima colectiva, de fresch formada, no és pas una soma de les antigues ànimes individuals, puix quantitats heterogenies no se somen [1]; ni una sobiranía de les més nombroses, per quant mólts colps el menor nombre se sobreposa al major; ni tampoch una tría de les més rectes y belles, perquè ben sovint s'emporten la victoria les pitjors [2]. ¿Què és, donchs, lo que dóna vida, distintiu y voluntat a l'ànima de la gentada y la fa moure y la mena per un o altre camí?
No han mancat filosophs, en nostres díes, que han volgut soldre 'l problema nebulós; més la psicología que n'han treta no ha escampada mólta llum [3]. Y és que encara és més costós formular lleys que 'ns expliquin la raó
- ↑ «Nei fatti psicologici, la reunione degli individui non da mai un risultato eguale alla somma di ciascuno di loro.»—Enrico Ferri.
- ↑ «La foule est un terrain où le mycrobe du mal se developpe très facilement, tandis que le mycrobe du bien meurt presque toujours, faute de trouver les conditions de vie.»—Scipio Sighele.
- ↑ «La psychologie collective est une science encore enfant; la psychologie de la foule, qui en fait partie et qui en représente le degré le plus aigu, est à peine née.»—Idem.
