Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
10
proemi

enterboleix la claretat de l'aigua; així, en la bullida de les multituts, tant si són plebeyes com patricies, tant si són rústegues com urbanes, rebrollen baixes passions que confonen la conciencia y entelen la llum del seny. Home que és, per hàbit, aciençat, perd, ab el frech de la gent, son clar judici; home que és sentit als benifets del proísme, ret homenatge als desagraiments comuns; home de sentiments dolços, paga 'l séu delme a les crudeltats de la gernació; sers exquisits en la privadesa, participen, en hores de desori públich, de la grollería dels demés, com si, al contacte de la gentada, a la criatura humana li sortís enfòra la bestia ordial que porta adins, monstre que, per singular contrast, o bé apareix en la disbauxa del apartament més íntim, o en la disbauxa de les grans publicitats [1].

Tant ostensibles són y tant freqüents els espectacles que ofereix l'home de semblants transformacions, que facilment se pot heure la certenitat del fet. Més, enquerir com se fa la reencarnació de multituts humanes, ja és més

  1. «C'est l'âme même de la foule qui fait que les bons se gâtent, et que les méchants ou les cruels en puissance, le deviennent par le fait.»—Scipio Sighele.