Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/134

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mateix, llevantse les barretines; y un oficial, descobrintse airosament, va dir: —Bones tardes tinguin.

 Però, en això, un altre toch de corneta va fer posar en formació 'ls miquelets. Arrenglerats y ab l'arma al coll, van començar a desfilar com ab recança d'abandonar el monastir. De tant en tant giraven la vista cap a les monges; y elles, silencioses y immòvils, miraven com anaven sortint del claustre gran. Però aviat sels va tornar a veure per entre 'ls arbres del fruiterar; al cap d'una estona, pel claustre xich... després, ja mitg confosos, per les vorades del hort. Quan van ser a la conrería, no més es veya la lluentor de les bayonetes, que espurnejaven com guspires, ferides pel sol ponent. Acabat, sols es distingía una fumerola llunyana, feta per la polsaguera del camí. Després ja no restava, de la partida, ni rastre ni ombra ni senyal. Però encara dalt del claustre hi havía móltes monges ab la vista clavada en direcció a Vilavella.