Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/152

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Després sen va anar al séu setial, y, abans de seure, va tirar el cap airosament endarrera, ab actituts de lleó quan s'espolsa la cabellera encrespada.

 Allavors va sonar una campaneta, y es va dar per oberta la sessió. Se va començar donant compte de les adhesions rebudes, se van llegir telegrames de comitès; però la gent, distreta, absorta, preocupada, no feya cas de missatges ni documents, perquè altre cop se sentía perseguida per l'obsessió de l'home extraordinari que tenía davant séu. L'ànima criatura de la multitut se martiritzava per desxifrar l'enigma que li semblava entreveure confosament a travers d'aquell personatge tant ple de misteri que no se sabía si portava la veritat o la mentida, el bé o el mal, la corrupció o la salut.

 Per acabar d'escalfar l'imaginació del públich, va venir la premsa de la nit carregada de ressenyes, de noticies y d'anècdotes pertocant a la vida del gran home. Y en comptes d'escoltarse 'ls ora-