dors casolans o forasters, que per torn anaven declamant ab ènfasi les frases buides de sempre, la gent s'abocava als venedors de diaris, arrebassàntlosels dels dits. La premsa venía mansa, benevolent, com aquell que fa 'ls ulls grossos. Igual que si per un acord comú s'haguessin imposat una treva de cortesía, fins els diaris més baladrers dolcificaven la cruesa de la censura, y sobre 'ls articles de crítica descarnada dominaven aquell día 'ls treballs d'informació, si no tots laudatoris, en general poch severs, com si la ploma hagués volgut passar de llarg sobre 'ls punts més escabrosos. Per això no mancaven articulistes que fessin velades alusions als cèlebres emprèstits y transferencies; però la majoría s'aplicava a donar la nota d'actualitat de la manera més vistosa. Mólts dels papers públichs duyen a la primera plana 'l retrat del hèroe del día, y per les restants columnes vessaven els informes curiosos, les dates memorables y les notes de biografía, subdividides per tí-
