al mitg del pit. Per un instant, la gent va tenir por de què, fonentse 'ls cosmètichs y afluixantse les peces ortopèdiques, no 's desvaneixés l'apariencia d'aquell cos artificial.
—¡Ay si 's mor! ¡Ay si 's mor! ¡Ay si surt dafòra 'l cadavre consumit que porta adins!
Mentrestant l'home de la rialla seguía cridant y gesticulant com un mal esperit:
—¡Tots farsants! tots!... igual el difunt que xerra que 'ls que s'escolten aquest sermó de mentides!...
Però 'l públich no 'l va deixar acabar de dir, perquè, refentse de la sorpresa, va rompre a picar de mans per ofegar la veu damnada d'aquell home. A l'escalfor dels aplaudiments, l'orador va semblar que poch a poch se retornés, com aquell que's desvetlla d'una basca, fins que, apartant els personatges que l'assistíen, va tornar a adreçarse, tot acariciantse la barba y fent signes al públich de que tingués moderació. Però l'home de dalt, lluny de
