Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/171

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


rendirse, continuava udolant ab veu de tro.

 Allavors la gent ja no va poder aguantarse més:

 —¡Fòra aquest brètol! —cridava irritada. —¡Canalla! descamisat! asquerós!

 —¿Jo asquerós? —baladrejava l'home. —¡Això vosaltres, que us agrada adorar la pudridura! ¡Vosaltres, que veniu, com gossos, a llepar tumors!

 —¡Fòra! fòra! —responía, ronca de rabia, la multitut, boy redreçantse amenaçadora, ab els braços alçats y ab els punys closos. Allò va esser el senyal per què la gent que voltava 'l baladrer se li tirés adamunt, doblegantlo a garrotades, a cops, fins que va venir gent de policía y sel va endur, deslliurantlo d'una mort segura.

 Allavors l'agitació 's va calmar y tothom va tornar a seure; però la gent se mirava esfereida, com si 'l terror els anés per dins. L'orador, els que 'l voltaven y la munió del públich, sense po-