Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/174

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vía sigut cosa del Nen de Rosanes, el capitost més popular de la facció. Era l'home dels cops arruixats, dels acudits imprevistos. Galan xicot, desinvolt, y tant fantasiós de tarannà que 's figurava la guerra com una bella festa d'aventures, sempre havía tingut punt en fer lluir les forces que manava, donàntleshi tot l'aire que podía d'exèrcit pintoresch, però regular. Ell era qui, ab músichs dispersos de cobles de per allí 'l volt, havía muntat la xaranga que, a les hores de nyonya, entretenía la gent, y en el tràngol de la lluita li encomanava coratge. Ell era també qui havía uniformat els séus minyons ab les vistoses mantes llistades de blanch y blau que tant famoses, per escayentes, s'havíen arribat a fer per les veínes encontrades. Un home així, res té d'extrany que fos el més estimat de tots els quefes, y que, quan ell cridava —¡Apa, minyons!— tota la faccia, com un vol d'aloses, li corregués a darrera, enlluernada per la fulla de l'espasa que li feya llampegar davant dels ulls.