Tant bon punt se li va ocórrer l'enrenou del simulacre, va anar a empendre a cada quefe d'un a un, per explicâls el projecte, per veure lo que 'n pensaven. Y tots li van contestar que sí, que trobaven la pensada bona y que podía comptar ab ells. No era pas gent de gaires cortesíes, ¡a fe de déuna!; però, així y tot, hi va haver rústech capdill, com en Borraçot, el comandant de la cavallería, que li va estrènyer la mà y li va donar l'enhorabona. Fins Mossèn Cilici, el garneu Mossèn Cilici, mirat sempre com a rival séu entre 'ls capdancers de les feréstegues partides, li va dir, miràntsel ab els ulls mitg cluchs, entre esbrinador y mofeta:
—¡Bo, Nen, bo!... ¡Això vols guarnir tot un pas de moixiganga!
Y aquells dos homes, tant diferents com la nit y el día, van acabar per entendres. Sabíen que l'un sense l'altre no podíen arribar enlloch, y que en les grans ocasions els havía calgut unirse si s'havíen volgut lluir. Ben triat y garbellat,
