ells dos eren l'ànima de la facció montanyenca; perquè, tocant al personatge foraster a qui tothom anomenava el general, en el fons no sel podía tenir ni per militar d'estudis ni per guerriller de casta, sinó per home entès en coses d'administració y política, y era per això, justament per això, que la Santa Junta l'havía enviat com a delegat séu en el país. Els homes de la guerra eren ells dos.
Ab la seva cara de mustela revellida y ab el séu trajo negre d'escolà major, el veterà Cirici Alvern, o Mossèn Cilici, com li engaltaven per mal nom, encarnava l'esperit taujà y sornaguer de la guerra de guerrilles. Ab raó deya la gent que, sota la gorreta d'estam ab que 's tapava la calva, hi niaven més malicies que en una capcirola de guineu. Les hosts montanyenques que manava, en gran part farcides d'antichs bandolers, de bregats contrabandistes, de paquetaires y caçadors de furt, teníen una fe cega en l'estrella d'aquell home, tanta
